algo de nubes
  • Màx: 20.15°
  • Mín: 13.46°
19°

Que no perdéssim els avions

Indagar, interrogar els éssers humans a la recerca de la seua identitat, les seues pors i esperances: vet aquí una de les funcions bàsiques del teatre. No hi serà de més recordar-ho ara que a Menorca s'han apagat els llums del Teatre Principal després de la representació d'American Buffalo, de David Mamet, i del lliurament del XXXV Premi Born i després que hagin tingut lloc el seguit d'esdeveniments que sobre el fet teatral organitza any rere any el Cercle Artístic de Ciutadella.

Enguany l'actriu i directora Sílvia Munt ha dissertat sobre l'evolució de la interpretació i ha impartit un curset de formació d'actors sobre "l'autenticitat del treball de text". També Mercè Arànega, premi nacional de teatre 2010, ha explicat la seua particular visió de "Què és teatre?". Lògicament, en el moment d'escriure aquests mots, tot i que el Jurat ja n'ha emès el veredicte, encara no sabem quina obra s'haurà fet amb el guardó (estàtua i 18.500 euros, poca broma!), però avui diumenge alguns mitjans de comunicació tal vegada ho hauran publicat.

Mentrestant, hem pogut llegir "La dona que perdia tots els avions", text guanyador del Born de l'any passat, i hem pogut comentar les característiques d'aquesta proposta escènica amb el seu autor, Josep M. Miró. Està molt bé.

La mirada del viatger, que conta les descobertes i les experiències, metafòricament acumulades dins les maletes, es troba amb la mirada recelosa i interessada del guia indígena, que es vol apoderar amb fetitxisme de les pertinences del ric. L'ànima del colonitzador experimenta una transformació, abduïda de qualque manera pel colonitzat, que així es revenja de la presumptuosa metròpoli explotadora. Una inquietant davallada al cor de les tenebres per descobrir-hi la crueltat de l'espoli que s'amaga en l'excusa d'una labor civilitzadora i les polítiques d'ajut al Tercer Món. Aquell personatge indígena de l'obra diu: [Als turistes] "els encanta venir aquí: la ciutat, el clima, la gent, un no sé què que ja no es troba a cap altre cantó del món... però en algun moment sempre acaben afegint que ja tenen ganes de tornar perquè enlloc no es dorm com al llit de casa".

Als nostres visitants els deu passar una mica açò. Ens afalaguen, als indígenes insulars; ens deixam seduir i els oferim un premi, que és una passada de premi. I durant uns dies hi ha renou; però pocs mitjans "capitalins" li'n donen, d'importància. Naturalment, els que han vingut se'n van...; què més els podria oferir Menorca? Ben poca cosa. Prest fet, enyorarien la metròpoli. Se'n van, doncs, i nosaltres quedam en aquest quasi desert cultural durant tants de dies cada any.

Els núvols negres que genera la crisi econòmica assenyalen mals averanys per al futur dels premis, especialment si les entitats públiques (Ajuntament de Ciutadella, Consell Insular, Govern de les Illes i INAEM) i privades (Fundació Rubió i Sa Nostra) no asseguren la continuïtat i la quantia de llurs aportacions. Els retalls pressupostaris poden pesar com una llosa sobre el vigor de la propera convocatòria. En aquest sentit, hi ha incertesa. Però també hi ha motius d'esperança. L'Ajuntament de Ciutadella a la fi ha posat fil a l'agulla i ha emprès la via correcta per recuperar el Teatre Municipal des Born. Al·leluia.

I tanmateix, les Arts Escèniques tenen una mala salut de ferro. Ho recordava l'editorial de l'últim número d'Artez, aquesta magnífica revista del País Basc, mostrant la conveniència de mirar endarrere de tant en tant, no fos que algú volgués fer malbé, boicotejar o clavar qualque dardell enverinat en el camí fet durant anys d'esforços. Mirar enrere, emperò, per poder anar endavant amb la seguretat que pel camí s'han anat trobant persones, institucions, programes, actituds que ajuden a reconèixer-nos en els altres, a augmentar el sentiment de pertinença a un territori que, més enllà del clos insular, està format per idees, pensaments, compromisos que tenen molt a veure amb allò que genèricament podríem anomenar, a vam si no, humanisme.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.