La declaració de la Sibil·la com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat ha de ser motiu de satisfacció per a tots els mallorquins. El tradicional recordatori al judici final i a la justícia que s'interpreta la Nit de Nadal des de temps immemorials és tot un símbol d'amor a les nostres arrels culturals. Llevat de l'Alguer i de totes les esglésies de Mallorca, la Sibil·la quasi es va perdre a la resta de països de parla catalana. Ha estat la tossudesa mallorquina per mantenir les seves tradicionals esperances el que ha aconseguit que aquest fet hagi esdevingut immortal i que cada any s'interpreti a més indrets, sobretot del Principat.

El reconeixement de la Unesco dignifica una llengua i una cultura que vol subsistir, que fa de l'estima als seus valors una raó d'existència i empenta de futur. El missatge de la Sibil·la és clar: només la justícia ens farà millors. Ens diu que les obres de les persones, de cada una d'elles, mai no esdevenen inútils. Cada acte humà, per minúscul que sembli, té un sentit. I que el càstig caigui sobre els que no estimen el seu poble. Com deia el gran Joan Maragall, "de cada petita cosa depèn la salvació de la humanitat". La Unesco ho té present.