"L'orientació del treball polític en el nostre exèrcit consisteix a desplegar sense reserves l'activitat dels soldats, els comandaments i la resta del personal, per tal d'aconseguir, mitjançant un moviment democràtic sota una direcció centralitzada, tres objectius principals: alt grau d'unitat política, millors condicions de vida i un nivell superior d'habilitat militar i preparació tàctica. Les tres verificacions i les tres rectificacions que actualment portam endavant amb entusiasme entre les unitats del nostre exèrcit es dirigeixen a aconseguir els dos primers objectius a través de la pràctica de la democràcia en el camp polític i econòmic. Pel que fa al que és econòmic de la democràcia, es requereix que s'assegurin els representants elegits pels soldats el comandament de la companyia en l'administració dels queviures i de les altres provisions.
La democràcia, en l'aspecte militar, és precís que es realitzi en els períodes d'ensinistrament, una instrucció mútua entre oficials i soldats i entre els mateixos soldats, i que en els períodes de combat les companyies convoquin reunions grans i petites en el front mateix. Sota la direcció del comandament de la companyia, és important estimular els soldats a discutir la manera d'atacar i prendre les posicions enemigues i de complir altres tasques de combat. Quan la lluita es perllonga alguns dies, cal dur a terme algunes d'aquestes reunions. Una semblant democràcia dins l'àmbit militar fou practicada amb gran èxit a la batalla de Panlung, al nord de Shensi, i en la baralla de Schichiachuang, regió de Shansí-Chajar-Jopei. S'ha comprovat que aquesta pràctica només du beneficis i no causa cap perjudici",
Aquest text és una pàgina del Llibre Roig de Mao Tse-Tung i fou redactada durant la lluita a les muntanyes de Chingkang, el mes de novembre del 1928. Fou també un novembre, el del 1935, que la Gran Marxa arribà al nord de Shensi. El llibre de Mao recull, doncs, molts pensaments, idees i escrits del famós estadista, transformador de la Xina mil·lenària, que donava amb les seves directrius el que pretenia ser un gran salt de la societat feudal al món econòmic i industrial del segle XX. Present a totes les escoles d'aquell país gegantí, el llibre de Mao expressava les grans guies dels seus plantejaments ideològics, de la força de la creença en uns ideals que eren el futur imprevisible però també engrescador.
Era un gran repte que tenia prou força revolucionària per convèncer centenars de milions de xinesos. El llibre posava en joc la capacitat reflexiva dels estudiants-soldats i dels mestres-combatents en un moment en què l'analfabetisme de l'antic Imperi era eliminat amb un cop d'escombra. La propaganda maoista mogué, doncs, multituds, alhora que aixecava grans temors arreu del món occidental. Una nova Xina, marxista i republicana estava en marxa i ja res no la podria aturar, ni la Segona Guerra Mundial.
