algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 11°
11°

Philo Vance i la casa senyorial (1954)

El palau Greene -com tenien el costum d'anomenar-lo els habitants de Nova York- era una relíquia de l'antic règim de la ciutat. S'alçava des de feia tres generacions a l'extremitat oriental del carrer Cinquanta-tres, i dues de les seves finestres miraven al propi riu East. El trast sobre el qual estava construït l'habitatge comprenia l'extensió de tota una illa de cases -devers setanta-cinc metres de llargada- i tenia una façana igual en la cruïlla de carrers. El caràcter del districte havia canviat radicalment des dels primers temps, però l'esperit de progrés comercial havia deixat intacte el domicili dels Greene. Era un oasi d'idealisme i calma enmig de la turbulència. Una de les coses que Tobies Greene havia estipulat en el seu testament era que el palau restàs intacte com a mínim un quart de segle després de la seva mort com un monument erigit a la seva persona i als seus avantpassats.

Una de les darreres coses que havia fet en aquest món era alçar un elevat mur de pedra entorn de tota la possessió, amb una porta doble de ferro que sortia al carrer Cinquanta-tres i una altra per a mercaderies pel costat del carrer Cinquanta-dos. El palau tenia dos pisos i mig d'altura, coronat per espires i grups de xemineies. Era el que els arquitectes anomenen, amb un cert menyspreu, un chateau flamboyant; però cap nom despectiu podia disminuir la dignitat i l'aire de tradicionalisme feudal que emanava dels seus grans blocs rectangulars de pedra marès grisenca. La casa era d'estil gòtic tardà del segle XVI, amb reminiscències del nou estil italià, amb ornamentació d'algunes de les seves parts i amb uns pinacles i sortints que recordaven l'estil bizantí. Al davant de la casa hi havia arços i semprevives, margalideres i liles, i rere d'això una filera de salzes que deixaven penjar el fullam sobre les aigües del riu.

Al llarg dels murs de maó es podien veure tanques de plantes espinoses i la part interior del mur estava cobert per compactes arbusts. Pel costat oest de la casa, un caminoi asfaltat conduïa a un garatge doble situat a la part del darrere, construcció que havien afegit a les altres la nova generació dels Greene. Però allà hi havia també tanques de boix que dissimulaven el camí modern. Quan flanquejàrem la porta del recinte aquell capvespre gris de novembre, semblava flotar sobre la propietat una atmosfera ominosa. Els arbres i els arbusts restaven dins la seva total nuesa, llevat de les semprevives, sobre les que s'amuntegava la neu...".

Curiosa descripció literària d'una casa de milionaris, antany en zona arbrada i rural, i aleshores, en el moment del relat, envaïda per un cinturó urbà. Ens recorda la història del palau de Marivent i del seu propietari, Joan Saridakis, que es queixava del creixement urbanístic en el seu districte a causa del turisme. Aquesta descripció, però, forma part d'una novel·la negra, The Greene Murder Case, obra de l'escriptor britànic S. S. Van Dine, que a finals dels anys quaranta i començaments dels cinquanta sorprenia el lector amb molt curiosos i originals arguments. Per a tots els títols emprava el mateix protagonista, l'investigador Philo Vance, que en companyia del mateix Van Dine, advocat i administrador de Vance, viu intensament cada aventura.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.