El llenguatge primitiu

Ara ja ho entenc! Tota aquesta gent que criden a plens pulmons en les tertúlies polítiques i en tota mena de programes... són un residu evolutiu. Ho dedueixo d'aquest documental titulat Del crit a la parla (canal Odissea, producció francesa del 2008 dirigida per Bernard Favre) que mescla la reconstrucció virtual dels primers homínids que accediren al llenguatge articulat amb les explicacions de Noam Chomsky i la divulgació del descobriment del gen FoxP2, un fragment del material genètic humà la mutació del qual afavorí l'especialització d'algunes àrees del cervell en les funcions lingüístiques.

Hom sospita que els Neanderthals ja tenien aquest gen, que s'estudià els recents anys 90 en una família (anomenada convencionalment KE) els membres de la qual patien trastorns significatius i creixents, al llarg de la vida, de la capacitat d'emissió i comprensió dels sons. Veig el documental, que es recrea en els exemples del delicat aprenentatge de la llengua francesa que fan els escolars, i penso automàticament en el llenguatge primitiu, simple i elemental (i gairebé reduït a crits), que es devia semblar bastant als sons que sentim a moltes tertúlies.