La crisi econòmica passa factura per totes bandes. Les protestes a França, sobretot a París, contra la política social de Nicolas Sarkozy comencen a preocupar molt seriosament la Unió Europea. La sensació que l'estat del benestar, que s'aixecà a poc a poc a Europa després de la Segona Guerra Mundial, comença a ser inassumible s'estén entre els experts econòmics i entre els dirigents polítics. Europa, des de la postguerra i fins bastant després del final de la Guerra Freda, va créixer sota un concepte avui cada cop més en crisi: seguretat. Les despeses dels estats han augmentat fins i tot un cop sedimentada la unitat monetària europea.

La crisi actual ha fet insostenible la situació. Els treballadors francesos enyoren l'antiga seguretat de la jubilació als 60 anys, jornades laborals generoses i màxima protecció de l'Estat. Però l'eclosió de les economies emergents, amb productes cada cop més competitius i els trasbalsaments d'un sistema econòmic massa sensible als movimens especulatius, enterboleixen el futur. Sarkozy ho viu en carn pròpia. Necessita revitalitzar la xarxa productiva i no pot. Europa comença a viure en el voler i no poder, en l'empobriment imparable.