nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 12°
16°

Del color més negre

Coses d'ara mateix: l'homofòbia augmenta a Sèrbia fins al punt que els homosexuals són agredits físicament, i el FPÖ -el partit ultradretà de Jörg Heider- ha aconseguit ésser la segona força més votada a les eleccions provincials de Viena, després de fer una campanya centrada en l'antiislamisme. Coses que s'han de tenir present: a Itàlia s'han cremat diversos campaments gitanos, i Sarkozy expulsa de França els que són de nacionalitat romanesa. I si mirem l'Europa oculta, la dels països que estigueren sota l'òrbita de la URSS, veurem que a Hongria, a Eslovàquia o a Kosovo, els assassinats de gitanos es produeixen amb una regularitat alarmant. La Lliga Nord, el Bloc Flamenc, el Front Nacional... De mica en mica cada país europeu disposa del seu gueto feixista davant el desassossec indissimulable de la dreta tradicional que es veu obligada a radicalitzar el llenguatge (de fets sempre ho ha estat, radicalitzada) per no perdre una part substancial de l'electorat. I a Espanya passa quelcom semblant...? Si fa no fa, sí. Encara que no són necessaris partits ultradretans perquè la dreta clàssica, l'equivalent a la dreta moderada europea, mai no ha renunciat al seu discurs intolerant. La CEDA va impedir que Falange cresqués electoralment. I Aliança Popular, primer, i el Partit Popular després, evitaren la consolidació parlamentària de Fuerza Nueva. La cosa té sentit. Tocant a la concepció de l'estat, entre Gil Robles i José Antonio no hi havia gaire diferència. I entre Fraga i Blas Piñar, tampoc. Tanmateix, Catalunya reclamava el seu Le Pen o Pim Fortuyn o Umberto Bossi, perquè la dreta catalana difereix substancialment de l'espanyola. Així que ha sorgit PxC (Plataforma per Catalunya) enarborant la bandera de la intolerància davant la immigració. Tot un discurs en sintonia amb l'Europa moralment més putrefacta, de manera que Josep Anglada, de PxC, i Heinz-Christian Strache, del FPÖ, han fet visible davant la premsa un acord de germanor i d'amistat que, evidentment, ningú no posava en dubte. Ara bé, el poc pes electoral d'Anglada, tot i que deu haver augmentat significativament al llarg de la darrera legislatura, no podrà influir, en temes d'immigració, en la futura política de la Generalitat. I Mas ni se'l mira. En canvi ha fet emmalaltir dels nervis la cúpula del Pepé, en adonar-se que li pot espipellar vots a Catalunya i qui sap si ben aviat a Espanya. De manera que han decidit disputar-li el missatge xenòfob. El full que repartiren els peperos pels carrers de Badalona en contra dels immigrants romanesos, va ésser un tast de tot el que són capaços de fer si es posen a pensar. Ara, la senyora Sánchez-Camacho ha arrodonit l'oferta electoral amb un suggeriment i una proposta d'una agressivitat tan absoluta que haurà deixat la ultradreta europea bocabadada. El suggeriment: els immigrants fan un ús excessiu de la sanitat pública, així que la senyora Marina Geli pot començar a controlar la despesa d'aspirines si no vol que l'acusin de malversar els cabals. La proposta: els funcionaris del padró municipal han de denunciar a la policia aquells immigrants que acudeixin a inscriure's i facin cara de no tenir els papers en regla. En definitiva, la senyora Sánchez-Camacho reivindica les porteres del franquisme, els delators, la desconfiança, la degradació de la convivència. Sortosament, el Pepé no guanyarà a Catalunya. Però sembla que ho farà a Espanya, i aleshores haurem begut oli, perquè Rajoy ja està estudiant la conveniència d'incorporar tot això al programa que l'ha de portar a la Moncloa. De manera que mirem la por de front i sense parpellejar: el futur és de color negre fosc (i adverteixo que som ben conscient de la redundància).
Escriptor

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Anam cap a la involució autoritària, fa mes de 12 anys
És evident que l'esquerra política i la major part del sindicalisme espanyol han perdut els papers i no possibiliten les respostes necessàries per a la satisfacció de les necessitats de la població i especialment dels seus electors, així que no hi ha més futur que el negre autoritari. Segurament quan volguem aturar la involució serà massa tard, perquè la covardia domina el panorama polític.
Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente