10 frases insuperables de l'estiu que acaba

Tanquem alegrement l'estiu que acaba, recordant-ne deu frases que ens l'han alegrat i que són tan insuperables que, recordant-les, ens alegrarem molt més temps:

1. (Sense cap discussió): "A tu això et semblen unes vacacions privades?", pronunciada a Ciutat per Letizia Ortiz Rocasolano en resposta a una innocent pregunta. (N'hi ha diverses versions). La frase promet ser el prometedor inici d'una llarga sèrie de "letiziades", que deixaran en no-res les maragallades.

2. "No recordo si jo tenia ingressos: els temes econòmics els duia el meu marit": resposta per Rosalía Iglesias, esposa de Luis Bárcenas, al jutge que investiga (dins del cas Gürtel) l'origen d'un compte corrent amb un milió d'euros, del qual era titular.

3. No tenim, malauradament, la frase concreta, però imaginem-la: la que pronuncià el rei del Marroc quan el seu iot va ser sobrevolat per un helicòpter, originant que s'emprenyés, i amb motiu.

4. "Ningú no em fa ni puto cas": un clàssic de la dialèctica parlamentària, dita (sense adonar-se que el micròfon era obert) per la senadora socialista Lentxu Rubial en tancar la Comissió de Treball i Immigració del Senat el 25 d'agost. L'enèsima confirmació de la utilitat del Senat.

5. "Els alemanys haurien de ser els últims a parlar (de la situació financera grega): al cap i a la fi, no ens van pagar les reparacions de guerra per haver-nos ocupat durant la Segona Guerra Mundial": dit per l'escriptor grec Petros Tatsopoulos en resposta al suggeriment alemany que els grecs es venguin algunes illes per equilibrar llur dèficit públic.

6. "On és el meu Corot?": pronunciada (podem suposar que amb evident malhumor) per Tom Doyle, un dels propietaris del Retrat de nina, del pintor francès Jean-Baptiste Camille Corot, valorat en més d'un milió d'euros i perdut per un intermediari a Nova York després d'una nit de festa. La resposta de l'intermediari va ser que "no podia recordar on havia estat la nit anterior perquè havia begut massa". (El porter d'un edifici el va trobar dies després, abandonat en un jardí).

7. També de pintura, però no es tracta d'una frase, sinó de tot un llibre (i de 138 pàgines!): el que ha escrit Amador Vega sobre la pintura de Rothko (Sacrificio y creación en la pintura de Rothko. La vía estética de la emoción religiosa). L'entenc admirable, perquè jo (i sospito que molta més gent) resumiria la pintura de Rothko (ja saben, aquests quadres pintats tots d'un color, o dos, o tres com a màxim, que semblen fets a corró) amb una sola paraula, i no la pos per educació.

8. "Demano formalment a la Guàrdia Civil que compleixi i faci complir la llei, com han fet tota la vida": petició del ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, a la Guàrdia Civil, a principis de setembre, davant la sospita que els agents de trànsit fan una vaga encoberta de "bolis caiguts" i no posen multes, en protesta per la injusta situació laboral que pateixen. Inadjectivable.

9. "Hauríem de prescindir del copilot en els vols curts: amb un sol pilot n'hi ha prou": proposta de Michael O'Leary, president de Ryanair. Proposo que la frase equivalent figuri a tots els programes de tots els partits polítics.

10. "Llegiu sempre els articles de Miguel Boyer, que són modèlics": escrit per Ignacio Sánchez-Cuenca en un article amb els manaments per escriure articles de premsa. Totalment d'acord.