La batalla de la conversió al judaisme
Els jueus no són una raça ni exclusivament una religió, sinó un poble o nació que es regeix per una constitució -els Deu Manaments-, de la qual es deriva la llei jueva (halakha). D'un poble o nació s'hi pot entrar i sortir -d'una raça no-, per la qual cosa el judaisme admet la conversió o nacionalització.
En temps moderns hi ha hagut conversions significatives, com les dels 300 alemanys descendents de nazis que viuen a Israel, entre ells Katrin Himmler, reneboda del comandant de les SS Heinrich Himmler, casada amb un israelià; Oscar Ada, membre de la Luftwaffe, casat amb una supervivent de l'Holocaust; Mathias Göring, renebot de Hermann Göring; Beate Neumann, filla del major de les SS Bruno Sattler; Monika Goeth, filla del comandant del KZ de Plaszow, i el Dr. Daniel Brown, renebot d'Adolf Hitler.
Arran de publicar el meu llibre Sangre judía. Españoles de ascendencia hebrea y antisemitismo cristiano, moltes persones em preguntaven com podien convertir-se al judaisme. De les Illes Balears n'hi ha unes quantes, també de Catalunya. Una menorquina resident a Barcelona féu la conversió ortodoxa a Israel juntament amb el seu marit, metge de l'hospital de Sant Pau.
D'altra banda, uns 300.000 no jueus -segons la halakha- viuen a Israel, la majoria procedent de l'antiga Unió Soviètica. Tot i ser ciutadans israelians, no es poden casar a Israel ni tenir funerals jueus després de morts. Molts s'han convertit, però els Haredim (ultraortodoxos) que dominen l'alt Rabinat no reconeixen la conversió, que fins i tot ha estat anul·lada pel Bet Din o tribunal rabínic.
Per resoldre el problema, Ariel Sharon, essent primer ministre, va contractar dotzenes de jutges rabínics del moviment sionista religiós sota la direcció dels rabins en cap Haim Druckman i Salomó Amar, sefardita i principal autoritat. Els rabins ultraortodoxos foren marginats del procés de conversió, però aconseguiren posar pals a les rodes refusant registrar matrimonis de conversos al·legant que els cònjuges no eren prou observants. L'any 2008 es produí l'incident més greu, quan el Tribunal Rabínic d'Apel·lacions va anul·lar retroactivament les conversions aprovades pels tribunals de Druckman. D'aleshores ençà, regna la inseguretat jurídica per les conversions dels rabins governamentals.
El diputat David Rotem presentà un projecte de llei que ofereix facilitats per a la conversió ortodoxa, permetent als rabins municipals formar tribunals de conversió, àdhuc amb jurisdicció fora del municipi. La llei incrementaria l'autoritat de l'alt Rabinat, que nomenaria els jutges de les conversions. També dificultaria la revocació de les conversions. Rotem assumeix que l'alt Rabinat estaria integrat no sols per Haredim, sinó també per rabins sionistes i ortodoxos moderns. Per contra, els Haredim esperen exercir pressió sobre els jutges municipals perquè siguin més rigorosos.
El projecte de llei ha sembrat l'alarma en el judaisme conservador i reformat, difós majorment a la diàspora, perquè per primera vegada una llei israeliana concediria a l'alt Rabinat l'autoritat plena sobre la conversió, poder del qual no gaudeix. El rabins reformats i conservadors s'oposen al fet que les conversions només siguin reconegudes si el convers "accepta la Torà i els manaments d'acord amb l'halakha". Aquesta estipulació sense precedents exclou totes les comunitats del judaisme conservador i reformat, com la sefardita de Shearit Israel de Nova York, la més antiga dels Estats Units, que va admetre el retorn del company Miquel Segura, descendent de jueus conversos mallorquins, sense seguir el procediment de la conversió.
El projecte de llei és contrari al retorn dels "anusim" (conversos forçats al cristianisme), que hauran de seguir el procés de conversió malgrat ser discriminats -en el cas de Mallorca- com a juetes o juetons, que és com cal escriure-ho en català, car són mots derivats de jueu, que els inquisidors escriviren amb ch per reproduir el so de la j catalana, inexistent en castellà.
Les comunitats jueves dels Estats Units, amb el suport d'alguns senadors, l'Agència Jueva Mundial i el judaisme conservador i reformat rebutgen aquesta llei restrictiva i excloent. Per això, la votació a la Knesset (assemblea) ha estat ajornada durant sis mesos a fi d'entaular un diàleg entre les parts interessades i trobar una solució.
També a Opinió
- El Mallorca Live Festival imposa el castellà i la presència del català als escenaris és només testimonial
- L'OCB desmunta les fal·làcies del Govern sobre el català a la sanitat
- Pere Garau recupera la Revetla, història viva de la barriada
- UGT Ensenyament alça la veu contra els atacs de Vox i reclama suport institucional als docents
- Una mallorquina, entre els activistes de la Marxa a Gaza retenguts a l'aeroport del Caire
12 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
les files de la nació jueva es poden igualar o agrupar per talles. Però l´important és LA NACIÓ. O sigui la força de l´esperit d´un poble que per ser AUTÈNTIC, resisteix i avança fins en mig del pitjor HOLOCAUST. Crec que no són IDEES el que hi trobem en el JUDAISME, sinó intensitat de vida -que en motlles personals estrets o magnes- resten vius en la seva identitat. LA CABALÀ ÉS EL FUTUR DE LES CREENCES DE LA HUMANITAT QUE EVOLUCIONA, i ISRAEL n´és la pàtria .
Tomeu, Primer: parlaré del que vulgui sempre que estigui relacionat amb el tema i ho faci amb respecte (que crec que és el cas). Sigui dit de pas que o me pareix respectuós dir-me que no parli de judaisme i de coversions en un article que parla de conversions i judaisme... Segon: pel que dius del judaisme -sobretot pel racisme- me fa l'efecte que el coneixes molt poc (i no ho dic perquè s'escrigui sense dièresi). Tercer: no crec que el judaisme sigui més fanàtic que el cristianisme o que l'islam... el que és segur és que en els anys d'història que hem compartit les tres religions, el jueus han estat els menys fanàtics. Sigui com sigui... no importa ser religiós per a ser fanàtic, no és cert? Quart: el jueu és un poble endarrerit? Si no fos per el poble jueu no existiria, entre altres moltes coses, la tecnologia per escriure això que ara llegeixes... un poc de respecte. Quint: hi ha molta gent racional i civilitzada que no pot satisfer les seves necessitats espirituals només consumint art i ajudant al proisme... i parl de moltes persones instruïdes, racionals i civilitzades del s. XXI.
Josep Lluís: Per a qualsevol persona instruïda del segle XX una ètnia que encara es creu el poble el.legit per Déu és una ètnia endarrerida, fanàtica, racista i pretenciosa. Te record que als cristians ens ha costat 2000 anys mig superar la barbària catòlica, per tant, no me parlis de judaïsme i conversions, ni de cap religió. La gent racional i civilitzada satisfà les seves necessitats espirituals amb l'art o participant amb ONG's.
Vaja, m'he oblidat de dir que he trobat l'article molt interessant. Pere, m'agradaria saber quina és la postura de la societat israeliana i jueva en general envers els anusim. Per el que he pugut comprovar per experiència personal (amb algunes topades amb jueus practicants) també ens veuen jueus; com a part d'"una gran família"... però això al cap i a la fi no vol dir res. Per altra banda sé que hi ha jueus que no ens veuen com a "jueus" (d'això també va l'article -i no de lleis divines que desemboquen en croada o en jihad…-) i finalment altres que fins i tot ens veuen com a altres "jueus laics". Sincerament, pens que cap senyor, per molt de l'Alt Rabinat que sigui, ens pot dir què som i què no som... (ni ells ni ningú més que nosaltres mateixos) però així i tot m'agradaria saber quina és la postura majoritària envers els anusim. Algú me podria donar informació fidedigna? Gràcies.
Tomeu, com que no s'entén com un articulista pugui estar interessat per les conversions a aquetes alçades del segle XXI? Serà perquè en "aquestes alçades del segle XXI" hi ha gent que se converteix! (així com hi ha gent que se fa budista, taoista, etc.) La realitat és que, "a aquesetes alçades del s. XXI" hi ha molta molta gent -no només juetes- interessada per la religió i per l'espiritualitat (moltes vegades perquè el catolicisme no els satisfà)... no adonar-se d'això és no viure al s. XXI i no haver passat pel XX. Si vos he de dir la veritat, amics, el que no entenc és com unes persones formades, cultes, amb carrera i amb inquietuds no s'interessin pel poble jueu... Una persona culta, formada i intel•ligent se pot preocupar pel poble grec... pels natius americans... pel poble romà, per la india... pel poble xinès... pel Tíbet... per l'Islam i pels sufís... però per un poble tan important dins les nostres vides, dins la nostra història, dins la nostra cultura, dins la nostra gastronomia, dins les nostres creences personals (religioses, científiques i culturals) com és el poble jueu... no ens en podem preocupar!? Algú me pot dir perquè me puc preocupar per tots els altres i per aquest no? (jo la resposta ja la sé). Hi ha algun altre poble que hagi tengut més influència en el si, en el tarannà de la nostra nació? Hi ha algun altre poble que hagi tengut més influència al món? "Coneix-te a tu mateix" deien els grecs... Conèixer el poble jueu seria aplicar aquesta màxima. Però no... no se pot fer. Per què? Per què? Joan Mas: ho has dit tan finament... que ni tu mateix ho has comprès: Perque els "jueus són el que són"... i això no se tolera. Aquesta era la màxima de Jesús: "Siau qui sou" i això no se tolera. Això diuen els nostres poetes, com en Blai Bonet, "Siau qui sou" i d'altra manera en Llach... i tots sabem, sobretot els catalans, que això no se tolera... a ningú. Joan Mas, ho has dit tan finament... Jo vull dir una cosa: qui estudii la història i la cultura d'aquest poble... no només enriquirà la seva visió del món fins límits insospitats sinó que, a més, es coneixarà millor a si mateix... que pareix que és del que es tracta. Perdonau si el comentari ha estat massa llarg.
Ja en pots fer, de publicitat, Pere Bonnín, que els jueus són el que són, per dir-ho finament.
Shma Israel, Adonai elohenu, Adonai ehad.
Si li voleu dir la llei de Déu, digau-li la llei natural, que és el mateix i sembla que no li fa mal a ningú. Tanmateix d'algun indret va sorgir la Naturalesa.
Tomeu, jo pens com tu, i més: lo que no entenc es que una persona culta i informada com l'articulista... i tantes i tantes persones savies i amb carrera puguin a dins aquest segle XXI, creure amb cap deu, lo unic que penso es que els interessos monetaris guanyen i fan fer capades al sunsum corde si es necessari.
Amb tot el meu respecte per les creencies, tot això em semblan qüestions relatives al segle XVI. Aquest article, llegit com a curiositat històrica o sociològica, ja em va bé, però des del punt de vista religiós, fa por. No entenc que una persona culta i informada com l'articulista, pugui estar interessat en conversions jueves a aquesta alçada del segle XXI.