Sandro Botticelli, president

No surten de l'aigua del mar dins una copinya, ni van en pèl, com Afrodita en arribar a la platja de Pafos, a Xipre. La deessa de l'amor i la bellesa va néixer de l'escuma germinal que es va congriar a la mar una vegada que Cronos va haver segat els testicles d'Urà amb una falç i els llançà a l'aigua, que en va quedar fecundada. El vent Zèfir i Cloris van empènyer Afrodita fins a terra, on les Hores en tengueren esment. Les versions varien. Els nostres quatre protagonistes del clip surten d'una piscina: primer el míster amb americana sense corbata, seguit del seu segon, amb americana i corbata, i finalment dos jugadors amb calçons i camisa negres. Arrapada al cos, ja que es tracta de reproduir l'efecte dels concursos de miss/míster camiseta banyada de les discoteques. Els dos més granats, antics futbolistes, apareixen igualment remulls, però l'americana i la corbata, així com l'ordre de sortida, ens traslladen una idea de jerarquia i de qui és qui: fixin-se que és el segon qui du corbata (segurament perquè és també inversor), i no el míster.

També és possible que vulguin dissimular la mica de butzeta postprofessional que han posat, res escandalós. El míster es va fer famós al seu temps per les croquetes que arrebossava als contraris; el segon va ser un prodigi físic, i se'l valorava per la seguretat que transmetia a darrere. No diuen res. Ni mitja rialla. Ulls fixos clavats davant, al futur obert de bat a bat als elegits que s'abraonen al triomf i la fama. En ser fora de la piscina, els herois es queden fitant-nos desafiants, mentre una locució escaina: "Banya't. Fes-te soci!". La idea del clip mescla, així, tres components: a) una referència primària i explícita a la piscina solidària del "Mulla't per l'esclerosi múltiple"; b) un posat, al final del clip, que no pot deixar de recordar-nos Quentin Tarantino, quan tots quatre ens travessen amb la mirada en una actitud més atrevida que arrogant, i que vol significar: nosaltres, déus de l'esport, ens banyam: vejam si tu t'hi atreveixes (Reservoir dogs, 1992, any del Dream Team); i c) la primera referència que els indicava, el naixement d'Afrodita.

Ara bé: aquí, quin Cronos haurà hagut de sanar a quin Urà? "Mulla't per l'esclerosi múltiple" és un esdeveniment solidari convocat des de 1994 per la Fundació Esclerosi Múltiple, la finalitat principal del qual és que la societat es "mulli" tirant-se a l'aigua de la piscina adherida més avinent, així com recollir fons per a la lluita contra aquesta malaltia. És molt probable que el paral·lelisme entre els dos eslògans no sigui casual; només es tractava de canviar l'objectiu (campanya de captació de socis del Mallorca i exhibició d'armes dels nous patrons) i el "Mulla't" principatí pel "Banya't" balear. "Remullada", "mullar ensaïmada", "mullar al trempó", "arribar remull" són exemples que l'arrel del mot és present també en balear. En el sentit de l'anunci del Mallorca, segurament és millor utilitzar "Banya't", ni que només sigui -tots sabem que no és només per això- per recalcar la diferència amb l'anunci original de la Fundació Esclerosi. Per l'esclerosi es mullen ciutadans particulars, polítics amb meybas més posats a la moda que el de Fraga a Palomares, actors, actrius, cantants, periodistes, pocs escriptors, quasi cap pintor, periodistes a rompre, alguns músics, famosos [sic]...

A Mallorca, fa anys, es va "mullar" fins i tot un vicari general del Sr. Bisbe! I no va fer cap mul, perquè a Ciutadella, segons paraules certes d'una veïnada, les monges de Santa Clara també es banyen en una piscina dins el clos del monestir per endolcir-s'hi els romàtics i les artritis. La referència mitològica a Afrodita és del tot inconscient, diria, tenint en compte el culte tan desaforat a la masculinitat que predomina al futbol en general. Naturalment, no fa res -afegeix al banyat- si alguns jugadors es depilen les celles, el tors, celebren amb tòrrida camaraderia els gols que marquen, o si alguns mantenen vigent aquella collonada del look metrosexual. Hi ha un altre mite que colla amb l'aigua: el bell Narcís que es contempla dins un estany, s'enamora del seu reflex i, embambat, s'hi ofega. Però aquest és el component autoreferencial sense el qual encara seria més difícil entendre una activitat tan des-subjectivitzadora i de control social com és determinat esport d'espectacle.