Onze arguments inútils

Ara que s'ha produït una victòria, després de segles de crueltat, deixi'm que resumeixi deu dels arguments més emprats pels defensors de les corrides de toros, perquè vegin que són inútils. Succintament:

1. "Els toros són cultura": Tot el que ha creat la nostra espècie és cultura, des de la nouvelle cuisine fins al canibalisme, i des de l'esclavatge fins a la democràcia parlamentària. Però que sigui "cultura" no és cap motiu cabdal, ni mínim, per defensar-ho.

2. "Els toros són una tradició": I què? També són "tradicionals" (en el sentit de repetits i d'identificadors del passat) el racisme o els maltractaments o l'escopir en terra. Que siguin "tradicionals" no vol dir que mereixin continuar essent-ho.

3. "Els toros són un signe nacional": Sense entrar en això de la nació, i suposant que sigui veritat que ho són, els signes "nacionals" no són obligatoris ni tenen per què ser eterns. Qui vulgui, que mantingui el toro com a signe nacional, sense torturar-lo, o que el substitueixi pel cangur, com fan a Austràlia (on ningú no pensa maltractar-los).

4. "Els toros són una indústria". Sí, com la fabricació de granades de mà o de bigues de formigó. ¿I per mantenir la indústria hem de matar-los públicament i amb el màxim dolor, per passar-nos-ho d'allò més divertit? No podríem fer-ne una indústria protegint-los?

5. "Els toros són una activitat lliure". Sí (excepte per al toro, com deia El roto). Però si l'Estat no hi intervé, gairebé totes les activitats i costums il·legals són "lliures". ¿No és lliure llençar escombraries enmig del camp, o transportar productes explosius sense els permisos i les condicions legals?

6. "Els toros no pateixen". Un argument del tot increïble. Si algú no creu que sigui increïble, que es punxi lleugerament amb una pica o una banderilla.

7. "Els toros són un art". Des que Piero Manzoni enllaunà merda el 1961 i presentà la feta com a "art", i fins i tot abans, tot pot ser "art". (I això que en realitat només enllaunà guix, però: qui discutiria que el guix enllaunat és "art"?).
8. La ministra de Cultura, Àngeles González-Sinde, ha dit que "els toros són un art" (vegeu el punt 7) i que "són una expressió i una representació de la vida, un ritual que ens enfronta a dilemes de l'existència molt profunds". Si aquesta collonada té sentit, m'estimo més el "profund" pensament de Jean-Claude Van Damme, per exemple, que com a mínim només reparteix bufetades als dolents.

9. "Hi ha problemes més greus que això dels toros". És del tot cert, però si només podem discutir i afrontar "el" problema més greu, què fem mentre el resolem? I quin és el problema més greu: la fam?, la desigualtat social?, la tortura?, les malalties?... I mentrestant hem de continuar matant toros, per entretenir l'espera?

10. "Prohibir els toros és reduir la llibertat". Sí, però encalça el mateix que totes les limitacions racionals a la llibertat: fer-nos més humans, i per tant més lliures.

Així que, per favor, demanam als defensors dels toros que cerquin altres arguments per a defensar aquesta pràctica impresentable d'escorxar-los en públic. I també que deixin de presentar-se com a "defensors" dels bous.
Ningú no escorxa en públic allò que defensa. (Argument 11).