El Malpaís (1962)

Semblava el petit altiplà un vaixell aturat per una calma dins un estret de pols lleonat. Serpentejava el canal entre penya-segats; i descendint d'una de les muralles cap a l'altra, a través de la vall, corria una línia verda: el riu i les terres de les voreres. A la proa d'aquest vaixell de pedra, enmig de l'estret i semblant formar-ne part, com una cresta de forma geomètrica, s'alçava el poble del Malpaís.

Bloc sobre bloc, cada pis era més petit que el de sota, de manera que les altres cases semblaven escalonades i truncades piràmides retallant-se en el cel blau. Als peus d'aquella construcció hi havia una barreja d'habitatges baixos, un laberint de tanques, i pels tres costats, precipicis sobre la plana. Algunes columnes pujaven verticalment per l'aire immòbil i es perdien...

De sobte, semblà com si l'aire s'hagués tornat viu i s'hagués posat a bategar, a bategar amb la infatigable polsació de la sang. Allà dalt, a Malpaís, ressonaven els tambors. Els peus de Bernard seguiren el ritme d'aquell misteriós cor; acceleraren el pas. El camí que seguiren els dugué al peu del precipici. Les voreres del vaixell format per l'altiplà eren com torres: quasi cent metres d'altura. Caminaren una bona estona a l'ombra del massís rocós, tot voltant un esperó, i a l'altre coster d'un barranc tallat per les aigües veren la pujada. I pujaren.

Era una sendera escalonada que anguilejava d'un costat a l'altre del barranc. De vegades, el ressò dels tambors es feia quasi imperceptible, d'altres semblava estar rere el primer revolt. Quan eren a meitat de la pujada, un àguila passà tan prop d'ells que l'aire de les seves ales fuetejà llur rostre amb un buf fresc. Dins un clivell de la roca hi havia un munt d'ossos. Tot era absurdament opressiu...". Rara descripció d'un indret del futur, carregat com podem veure, de febrosa fantasia. Es tracta d'un fragment de la novel·la Brave New World, del famós Aldous Huxley i on el literat ens exposa l'angoixosa aparença d'un món que podria semblar feliç i no ho és.

Dit d'una altra manera, el progrés tècnic fa que la gent sia més feliç. En tot cas, un caràcter eufòric, capaç de gaudir de les petites coses de la vida, és patrimoni de l'homo sapiens des dels primers graons de la seva existència. De tot plegat i del llibre en particular, explica Nicolas Berdiaev en l'original en anglès que "les utopies apareixen més realitzables del que podien semblar antany i nosaltres ens trobam al davant d'una pregunta ben angoixant. Com evitar que es puguin realitzar definitivament? Les utopies són realitzables. La vida marxa cap a les utopies. Potser un segle nou comença, un segle en el qual els intel·lectuals i la classe cultivada somniaran els mitjans d'evitar les utopies i de retornar a una societat no utòpica, menys perfecta i més lliure".