Passarel·la

¿Sabríeu dir el nom d'alguna tennista professional (sense comptar les locals) que no hagi estat mai finalista d'un Gran Slam i que no hagi guanyat mai cap torneig? Segur que pensau que no, però sí que en coneixeu una: Anna Kournikova, al costat de la qual Jaume Matas té les fotos conegudes en què es mostra més pletòric de felicitat. Kournikova és una de les estrelles de la galàxia mediàtica en què el PP de Jaume Matas va invertir quantitats astronòmiques perquè ens servissin de reclam de promoció turística.

L'aparició de la tennista i top model anava associada a la promoció d'un torneig de golf organitzat per un dels empresaris preferits del partit, propietari d'un restaurant freqüentat pels gurus de la dreta espanyola més necessitada d'aire fresc. Una altra de les estrelles fitxades és el fill del gran Kirk Douglas, exemple de l'empitjorament de la raça, que compta amb actuacions tan memorables com la d'haver destacat Eivisa com a destí turístic per a joves disbauxats, tirant per terra els esforços institucionals per redreçar la imatge típica i tòpica de la pitiüsa major.

Jaume Matas va fer política de promoció turística a l'estil salsarrosa, una opció en la qual es barregen grans dosis d'ostentació de nou ric, quilos de mal gust i camionades de menyspreu pels atractius turístics que realment caldria revaloritzar. Ara sabem que la cosa, a més, té el seu costat penal: un sucós costat penal, pel que sembla. La cosa té delicte: presumpte, en aquesta fase, però ja ho veurem més endavant. El lligam entre els delictes de corrupció i l'horterada és tot un clàssic: el model és Marbella, amb el seu Julián Muñoz i aquell assessor urbanístic que a casa seva tenia animals dissecats a la sala i quadres de Joan Miró a l'excusat. Retranques de bandera espanyola, graneretes de vàter de 300 euros, puticlubs moscovites: tot pertany a una mateixa atmosfera de distinció.

De l'afer Passarel·la, més enllà del caràcter de símptoma evident de la decadència espiritual d'Occident, m'interessa ressaltar-ne dos aspectes. En primer lloc, que per primera vegada se'ns posa davant els ulls de manera bastant transparent que la corrupció del PP balear és una província de la corrupció del PP espanyol. Empresaris madrilenys a les grans obres, periodistes madrilenys als programes de televisió i corretges madrilenyes a la corrupció (qui diu madrileny, diu valencià amb ànima de madrileny): aquest és el programa.
En segon lloc, allò que torna a saltar a la vista és la intimíssima relació entre manejos tèrbols dels doblers i finançament de partits i campanyes electorals. És a dir: adulteració de les regles del joc.

A les darreres eleccions, hi va haver coalicions que ens vàrem gastar, per al conjunt de Mallorca, el que el PP es degué gastar en una població mitjana de l'illa. És una estimació a ull, és veritat, però basta tenir una idea del que costa convidar centenars i centenars de persones a arròs brut i porcella cada dia. Això equival a pervertir les normes, soscavar la igualtat d'oportunitats que hauria de ser als fonaments de la democràcia. Atacar la democràcia, en definitiva.