El cansament

Oh!, que cansat estic de la meva covarda,/ vella, tan salvatge terra,/ i de les paraules buides/ de polítics d'aurèola rutilant i efímera. Fra Rubalcaba va ésser a Palma passat Sant Joan. Venia a atiar el foc de la passió socialista, però, en comptes de fer-ho, va apagar el poc caliu que encara quedava. Fra Rubalcaba, tres parenostres, quatre avemaries i un glòria patri: heus ací el seu discurs. Aquest home és previsible fins i tot en les penitències. Fet i fet, sols aixeca l'ull quan ens ha de comunicar a so de bombo i platerets que acaba de detenir el número u d'ETA (cosa que sol ocórrer cada deu o quinze dies, de manera que estem disposats a creure que ETA té més cracks que el Reial Madrid de Florentino).

En conclusió: fra Rubalcaba va aprofitar la trobada municipalista dels socialistes de Mallorca per a repartir infusions de til·la, i Antich no va tenir altre remei que alçar la veu, en el seu torn de paraula, si no volia que la militància optés per fer una becaina. I en conseqüència, va desbarrar. Més aviat semblava er Arfonzo amb dues mançanilles de més que l'home irònic i mesurat, de nissaga pagesa, que diu la meitat del que veu i sap. El President va culpar el Pepé dels mals de l'economia balear, però no per allò que tots sabem i en els jutjats també, sinó "perquè ha jugat en contra de l'empresariat". I tal asseveració no s'aguanta ni amb quatre estalons.

És evident que el Partit Popular no ha fet tant pels empresaris com el PSOE, que acaba de legalitzar la infraestructura hotelera il·legal tot i saber que qualsevol intent d'aproximació al sector equival a perdre l'ase i les magranes. Si el Pepé ha jugat en contra d'algú, aquest algú és el poble, la ciutadania, la gent del carrer; els electors, en definitiva, que dues vegades han confiat les institucions al centreesquerra i que, dues vegades, s'han sentit decebuts. Oh!, que cansat estic de la meva covarda,/ vella, tan salvatge terra/ i de veure, sentir i patir (sobretot patir) Josemon Bauzà mentre desgrana tòpics en nom d'un partit, el Pepé, que aspira a governar per cavar-nos la sepultura.

Tanmateix, Josemon sap on tira la canya, coneix les pesqueres. En uns dies (final de juny!) en què el contribuent es troba deprimit perquè Hisenda li escura les butxaques sense miraments alhora que dóna tota mena de facilitats als lladres de guant blanc amb compte corrent a Suïssa perquè deixin alguna cosa a la bacina, Josemon proclama que s'han de reduir les despeses públiques i abaixar els imposts i altres coses per l'estil i bla, bla, bla. Populisme barater? Més que l'oripell. Oh!, que cansat estic...

Però no he de seguir mai el meu somni/ i em quedaré aquí fins a la mort/ que probablement és a tocar. L'aire és irrespirable. I escolteu, la sentor de floridura i de podridura (i de confitura? Confitura és l'espanyol amb què Aina Calvo acarona l'oïda de fra Rubalcaba) s'escampa i s'escampa.