La condició de terrorista té menys a veure amb els actes de qui ha merescut aquesta designació que no amb el moment i el lloc en què hom el designa. Una persona pot ser considerada terrorista, avui, i figurar així en les llistes de l'ONU o del Departament d'Estat dels EUA; i demà, sense haver pagat pels seus actes ni haver reparat els danys causats, la mateixa persona pot ser considerada un home -o una dona- d'Estat. Les circumstàncies de temps i de lloc tenen més capacitat de definició que no la doctrina i les accions amb què hom la vol imposar.
El terrorisme és, avui dia, un dels grans problemes que afecten més persones, comunitats i països. I precisament per la immensitat d'aquesta amenaça, posar i treure persones, grups o estats de les llistes és una tasca que no es pot fer en calent ni pot ser confiada a persones susceptibles de treure rèdits electorals o suport popular de determinacions d'aquesta naturalesa.

A l'ONU hi tenen tribuna estats governats per persones que eren terroristes fins que la seva lluita portà a la independència els seus països. O, simplement, aconseguiren de girar-hi la truita. Hi ha líders africans que, al llarg de la seva vida, han estat alternativament terroristes repulsius i respectables homes d'Estat unes quantes vegades. Els EUA, que han protegit i protegeixen ciutadans que han perpetrat actes inequívocament terroristes contra Cuba, mantenen Cuba en la llista d'Estats terroristes, decisió que no acaba de ser ben entesa, però que, en tot cas, hauria d'afectar qüestions tan sensibles com el turisme internacional. D'altra banda, i com diu un portaveu cubà, el seu país envia metges a molts de països on la indústria farmacèutica té interès a establir-se. Estrany terrorisme d'Estat, aquest que condemna Cuba, mentre que els EUA no han estat qualificats d'Estat terrorista per les seves accions criminals contra l'Iraq.

En les llistes d'organitzacions terroristes n'hi ha algunes de nascudes del conflicte permanent entre palestins i l'Estat d'Israel, però aquest Estat no figura en les llistes, malgrat haver esdevingut una maquinària de crear terror, sofriment i mort, tal i com cada dia més israelians proclamen. Fa uns quants dies vèiem a les portes de la Moncloa, cordialment rebut per Zapatero, el senyor Bouteflika, que amb Ben Bela o Boumedien varen ser, al seu moment, odiosos terroristes algerians. Quants de terroristes kurds podrien arribar a ser rebuts amb tots els honors si un dia aconseguien la constitució de l'estat del Kurdistan, en uns territoris ara repartits entre Turquia, l'Iraq, Síria, l'Iran i fins Armènia?

La designació com a terroristes de persones, organitzacions o estats -i no parlem d'aquesta bogeria de satanitzar tota una cultura o una religió- és, en molts de casos, merament funcional i respon a uns interessos determinats, que poden canviar d'un dia a l'altre o poden ser perseguits segons unes noves estratègies. Així, una nova estratègia per a la transició a l'Afganistan convertirà uns perillosos terroristes en patriotes honorables, imprescindibles per a tornar la pau i l'ordre al país. Alguns dels que ara haurien pogut ser rehabilitats amb totes les reverències moriren en operacions antiterroristes. Avui serien necessaris, mala sort.