algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

Quan moris què faràs tu?

La veritat escandalitza. Encara més, per ésser precisos, diria que és la veritat manifestada, i no la manifesta, la que escandalitza. La veritat manifestada pot afectar les butxaques i la manifesta, únicament les consciències. Podem conviure amb la pobresa instal·lada a una part considerable de la col·lectivitat, es pot ésser insensibles a la presència de captaires al carrer, però escandalitza, més que preocupa, que un rotatiu europeu pugui publicar la foto dels necessitats en portada. Si fos preocupació, és a dir un interès racional i real pel futur, s'aniria a la rel de les coses. Un exemple, tots els sondejos d'opinió a cert país europeu coincidien en quina és la causa de certs punts negres que pateix la imatge de Mallorca. Provenen d'una activitat comercial concreta a una indret concret. Només no ha desaparegut l'activitat, sinó que s'ha generalitzada. Asseveració: agrada més tenir la pols baix de l'estora que tenir la casa neta.

L'expressió clara, dir les coses pel seu nom, és una font de problemes. Per tant no és una virtut. El mèrit està en la simplicitat, un sol concepte tan simple que cada un pugui interpretar segon la seva capacitat. Per exemple: quina tropa!(expressió utilitzada per un president espanyol en relació a un govern balear). Que podria anar des del sarcasme de l'original de Romanones, quan ni un sol dels acadèmics que li havien promès el seu suport li donà el seu vot, passant per la famosa desorganització de l'exèrcit de Villa, fins al concepte de cabrum, d'allò més comú, del més tirat. A perxa tan simple, amb el pas dels esdeveniments, cadascú hi pot penjar les seves pròpies conclusions sense la necessitat de renunciar a cap del seus prejudicis. Segona asseveració: el llenguatge simple no és sempre fill d'un raonament simple.

Acció i reacció. Les mòmies de Guanajuato no són un bon fòrum per al debat: no hi ha reacció possible. L'ou i la gallina. La contaminació o la destrucció del medi, per exemple, és suportable, la denúncia o la manifestació explícita d'aquesta realitat és molesta. Conclusió ràpida de l'enigma de l'ou i la gallina: ous fregits. Corol·lari subsegüent: de les coses de menjar només en saben els que les venen, no els que les compren. Aquí està el quid de la qüestió: a qui provoca la provocació? José Guadalupe Posada, del qual diu un dels biògrafs que va néixer pobre i va morir a la misèria, va descriure amb les seves calaveres la societat mexicana des de la simplicitat i la reducció de l'existència a l'ossada descarnada que iguala a tots. A un dels seus gravats les calaveres entonen el seu raskayú particular entorn a un esquelet amb tupè, adornat de plomes i un rellotge d'home en el canell, mentre la gent del carrer coberta pel típic capell resta indiferent tombada al terra. Diuen que al seu enterrament només hi anaren tres amics, dos dels quals no sabien llegir ni escriure. Enigma: davant certs estímuls és possible que les mòmies i les calaveres reaccionin a la seva manera.

Resulta difícil repicar per a les grans gestes. És complicat posar d'acord la gent per una acció col·lectiva. Posar l'interès comú, el de tota la societat, per davant del particular, cercant solucions intel·ligents i de futur, sembla impossible. Més fàcil resulta cridar per una rauxa d'un moment. Revetlla de calaveres, "esqueletos maromeros/daran el salto mortal", diu amb satírica crueltat Posada. No hi ha com fer renou per guardar el silenci. El silenci que amaga l'absència de solucions davant la realitat aclaparadora o la inexistència d'un compromís pel país. La pols davall de l'estora, el llenguatge simple desproveït d'arguments o rauxes alliberadores de compromisos superiors de poc valen. Silenci "se rueda"! Potser una gran pel·lícula, però el més probable és que sigui simplement un ball de calaveres.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.