M'apunto a la nostàlgia del Jo hi era (els dimarts nit, a IB3) sobretot per la màgia de les imatges en súper 8, que encara guanyen més ara que la televisió s'ha hagut de fer fredament digital per sobreviure. Les imatges dels jaleos a Menorca (amb la primera dona que hi participà, el 1970, provocant tot un "xerratòrum" a Ferreries, com hi digué el seu espòs) i, sobretot, l'arribada dels primers aparells de televisió a Mallorca, el 1958 (probablement a Llucmajor, a casa d'en Joan Antich, aquell pioner que es comunicava per ràdio amb Rússia), van ser tan romàntiques com contundents.

"Aquell temps, la gent tenia temps per a tot", recordà Ramon Oró, reblant que la tècnica canvià aquell món com continua canviant el nostre (sense que ens n'adonem, perquè hi som a dins). Però qui ho resumí perfectament va ser la vídua de JA, condensant tant aquells temps com el seu reflex a la televisió: "Tot el que hi vèiem eren processons i coses d'aquestes". D'aquí a quaranta anys, quan en facin l'equivalent, segur que l'arribada de la TDT a les Illes no serà notícia, i segur que els colors de les imatges que ens expliquin no tindran l'encant que tenen aquestes del súper 8 o similars.