El traginer, l'ase, i l'amo de l'ase

Tots som esclaus dels fets, tanmateix. I també de les paraules que els poden fer fruitar. Succeeixen d'una manera o d'una altra, sempre condicionats per tot un cúmul de circumstàncies, entre les qual tenen preferència, al meu parer, l'habilitat, la caparrudesa, la prepotència i, molt sovint, l'estultícia, l'estupidesa. Vostès seran els encarregats avui de qualificar de la manera que trobin oportuna els que a continuació exposaré. Li diuen Maria José Carrascosa, és valenciana i advocada. Fa dotze anys, quan en tenia 34, mitjançant la inefable autopista d'informació anomenada Internet, conegué un ciutadà dels EEUU de nom Peter Innes, i connectaren tan bé que s'enamoraren com bojos en un tec i no-res. O s'ho imaginaren, que a la fi és exactament el mateix. Després d'un parell de mesos es casaren. El món era bell, plovien pètals de roses i les caderneres i els verderols cantaven sols per a ells dos. L'any 2000, amb el nou segle, els nasqué una nina preciosa, maquíssima com totes les coses desitjades, i li posaren el nom de Victòria.

Però, gairebé totd'una després del part, cosa degué passar entre la parella que no ha arribat a surar per damunt la vacuïtat de les paraules apressades pronunciades davant jutges i advocats, però sembla que Peter es tornà violent i la Maria José el denuncià. Obtingué del Servei d'Immigració ianqui el reconeixement de la seva condició de dona maltractada, o sia que cosa consistent devia haver passat entre ells dos. Maltractament i violència, així, en línies generals, segons la sentència. Es separaren legalment i l'any 2005, dona Maria José decidí tornar a Espanya, i ho féu amb la nina, al seu poble valencià, Buñol, escrit així perquè, com tothom sap, en valencià la "ñ" és perfectament correcta, no com en català, que s'entesten amb la "ny", set n'han entrades, set n'han de sortir.
Mig any després, un tribunal de la capital del Túria atorgà a la paisana d'en Raimon la custòdia de la nina i, inexplicablement, li retirà el passaport a fi i efectes que no pogués sortir d'Espanya.

I jo pens: per què retiren el passaport a una persona tan innocent com per adjudicar-li la custòdia d'un infant? No tot era tan net, es veu. Cosa es devien ensumar, perquè el senyor Innes des de New Jersey estant, presentà denúncia per segrest de la seva filla en contra de la mare i fins feia poc la seva esposa. Aquell jutge americà també li concedí al Peter la custòdia de la Victorieta, pobra nina, tan petita i tan custodiada. Segons el jutge espanyol per a la mare, segons el gringo per al pare. Cadascú agranant cap a casa seva, com si diguéssim.
Però la senyora Carrascosa, no sé com s'ho fa, però recupera el passaport i sola, sense la filla, té la mala idea de tornar als EEUU a fi i efectes d'arreglar uns negocis, a part de posar unes signatures per finir el procés de divorci. O s'ho pensà. O li ho feren creure. O va picar com ocellet jove a l'abeurada. Orde de busca i captura, presó i 500.000 dòlars de fiança que la dona no pot pagar.

I cap a la garjola manca gent. Aquestes darreres festes nadalenques, a New York és jutjada per segrest i condemnada a catorze anys de presó, ja t'espolsaràs. I preguntes, totes. Qui va errat, el jutge d'aquí o el d'allà? Hi ha motiu per a una sentència tan eminent? Com és possible que tota una advocada caigui en un cúmul d'errors d'aquesta magnitud? És possible tanta imprudència? Mentrestant, la vertadera víctima de tot plegat és la criatura de nou anys, a Buñol amb els padrins i una tieta que protesta fins i tot contra el bou de Betlem, sobretot amb més virulència contra el ministre Moratinos d'Exteriors, que és d'espatlla ampla, adduint que molta cosa per n'Animatu Haidar però ni una passa per la seva germana, espanyola de soca-rel. Pobra criatura, la fillona vull dir.