Els xuetes i el retorn

Mai no sabrem la resposta de Ben Gurion. La carta que va arribar des d'Israel estava escrita en hebreu i es va reenviar a Amèrica per a la seva traducció; poc hebreu corria per Mallorca en aquella època. La carta se va extraviar, segons em contà el mateix Cayetano, i tot va acabar com la processó de la moixeta. Amb el temps, Cayetano va perdre l'oremus i va esser utilitzat de forma poc recomanable: el cas d'una bona persona que va caure en males mans i no jueves precisament. L'any 1968, segons explica Kennet Moore al seu llibre Los de la Calle, es va córrer la veu que un grup de 24 famílies xuetes havien emigrat a Israel l'any 1966. Moore va investigar el tema i va poder constatar que, pràcticament, no hi havia cap xueta en el grup. Els emigrats, a poc a poc, tots varen anar tornant a Mallorca, llevat d'un que va quedar a Tel Aviv. Aquesta gent no havia emigrat per cap motiu religiós ni de retorn, sinó per la promesa de terres. Es varen trobar a un lloc estrany, amb costums molt diferents, havent de fer feina de sol a sol a un quibuts en condicions molt dures i no ho varen resistir.

L'únic cas de retorn ben documentat és el de Nissan Ben Avran, Nicolau Aguiló, ara rabí a Israel. També he sentit a dir de la conversió d'una al·lota de pare xueta, però ella ni tan sols havia viscut a Mallorca. A Barcelona he conegut diverses persones d'ascendència mallorquina que s'han convertit al judaisme, però, en cap cas aquestes persones són portadores d'un llinatge considerat xueta. Tot això ho venia a dir arran que hi ha unes entrades triomfants d'un senyor de llinatges xuetes que conta que l'han acceptat com a jueu "oficial" a Israel. Una opció respectable com totes, mentre es faci a títol personal i sense pretendre involucrar-hi tot un col·lectiu. El tema xueta pareix que és mort, però reviscola contínuament, a vegades amb focs artificials. Des de fa un temps hi ha gent de Barcelona, d'Amèrica i d'Israel que estan convençuts que centenars de nosaltres volem retornar a la fe dels nostres avantpassats, com ja s'ho pensava el doctor Ben Zeev en els anys 60, quan va organitzar l'expedició dels mallorquins que, presumptament, volien tornar a la terra dels seus majors, amb el trist resultat de l'aventura que he explicat abans.

El fet és que molts parlen sense tenir ni idea de la realitat de Mallorca. La majoria de nosaltres sabem qui som, sense cap necessitat que ens reconeguin públicament. El nostre sentiment hi és, ens sentim en certa manera jueus, els mallorquins ens ho han recordat contínuament durant segles, però per un altra banda som hereus de la cultura de la nostra terra, que també durant segles ha estat la nostra. I ja en pla festiu i terrenal, creis que una xuetona com jo renunciarà a menjar porcella, sobrassada i botifarrons a canvi d'un paper? Jo no hi pens renunciar, massa malament ho varen passar els meus avantpassat descendents de jueus conversos perquè ara, a les velleses, em neguin els plaers de la carn, encara que sigui de porc.

A molts de nosaltres ens interessa la part històrica i cultural del fet xueta, la religió i el retorn no són coses que ens llevin la son. Per aquest motiu em queix que es parli en nom nostre, de manera personal i subvencionada, per totes les Amèriques i que es doni una visió completament errada del que és el món xueta actual a Mallorca. No hi ha vint mil xuetes que clamin pel retorn, com certa premsa d'Israel dona a entendre. Que facin una volta per l'Argenteria i ho podran tocar amb les mans: els pocs xuetons que hi queden, i els més perjudicats des de sempre els diran el que pensen de tots aquests coverbos de retorns i més cabòries, els treuran defora a pedrades. Hi ha gent que sap entabanar els d'Israel i els de les Amèriques; uns i altres sembla que escoltin el que volen escoltar. En canvi, a Mallorca hi ha grups de gent que fa feina dia a dia per divulgar la nostra història sense cops de teatre espectaculars. Aquesta gent fa una feinada de manera desinteressada i sense necessitat de posar-se la quipà per capell.