He esmentat els dos partits majoritaris per ordre alfabètic, que és l'ordre més neutral que conec. Molt més que la selecció natural que imposa ordre amb la supervivència del més fort. Molt més neutral que l'ordre sorgit de les urnes, on la cara agradosa d'un betzol pot aconseguir més vots que una persona intel·ligent però no massa afavorida. Ordre alfabètic i prou. Mai no he estat afiliat a cap partit polític, en això som "marxista": "Mai no m'inscriuria a un club (partit) que admetés individus com jo", tal com va dir Groucho Marx en un rampell de genialitat.
El que volia comentar, i segur que el lector ho ha pensat més de mil vegades, és que el que més m'agrada del PP quan és a l'oposició és el seu continuat reclam de drets democràtics que oblida quan és al poder. I el que més m'agrada del PSOE quan és al poder és la seva continuada oblidança dels drets democràtics que reclamava quan era a l'oposició. Això pel que fa a les lluites entre ells, damunt d'aquesta pell de brau que tant va angoixar la veu de Salvador Espriu. Els poetes i els intel·lectuals sempre sofreixen abans que els polítics. Pensadors i poetes, com la gent del carrer, són més pobres, més idealistes. I no m'agrada, ni en ordre alfabètic, haver de pensar, sospitar, que la gent del carrer és més idealista, més sana que la gent política.
