De què anam?, és allò primer que es demana un usuari habitual dels serveis ferroviaris, com jo mateix sense fer-nos més enfora, quan cada vuit dies es troba amb vagues i serveis mínims com a problema, sense esser l'únic ni el més greu, com miraré de fer-vos avinent. Ja fa un bon grapat de mesos que el manteniment i la neteja general dels vagons han decaigut de manera ostensible. És cosa fàcil de constatar. Hi ha qualque seient que has de ser poc estugós per atrevir-te a seure-hi, per mor de la brutor, el verrim, els esfilegassats.
Ja estem que, en gran mesura, aquestes deficiències són degudes a un ús groller de les instal·lacions per part de certs incívics usuaris. Ho he presenciat. Jovenots i no tan tendrals posar les soles brutes de les sabates damunt o contra el seient del davant, i que tu, com a company de vagó, no els dius ni pruna, més que res perquè s'hi podria posar mal i els meus ossos no estan per cap empenta ni una ja, pobrissons. Normalment, quan s'adonen que arriba el revisor/a, els solen baixar, els sabatots, i comportar-se, dissimular, per tornar-hi quan ha passat. Tot plegat, amb l'afegitó de criatures que mengen polos que regalimen o beuen pots de refrescs que sense voler vessen, fa que els entapissats no estiguin en perfecte estat de revista precisament, ni a prop fer-s'hi.
Més coses: ja fa setmanes que l'aire condicionat funciona així com bonament pot, amb vagons refrescats i altres que no. El passat divendres 17 de juliol, que el matí vaig anar i venir, no s'hi podia estar de fred, així com sona, i a segons quins indrets no t'hi podies acomodar perquè la condensació feia que del sòtil caiguessin gotes d'aigua de continu, fins a remullar-los totalment. Al trajecte de tornada, que jo ja estava ben decidit a protestar al revisor/a, resultà que arribàrem a Sineu (des de Ciutat, 12.09-13.05) sense que passés ni un sol pic. Quina fretada, redéu!
Tenc entès que part del manteniment, sobretot en els referents de seguretat i bon funcionament mecànic, està condicionat, fermat amb el fabricant, reglat a compte de CAF, de quan l'anterior Govern comprà els vagons i locomotores. I com que aleshores el personal cobrava uns jornals maquíssims, molt alts en proporció del que es pagava en la resta del mercat del treball, degut únicament que feien hores extraordinàries a raig i roll, ningú no protestava i tot funcionava amb regularitat. He sabut de qualque nòmina de conductor de nivell superlatiu. Més hores que un rellotge, això sí, ja ho he dit abans, però quins jornals...!
He badat l'orella aquí i allà i, com sempre passa, nosaltres som els bons i els altres els xerecs, ja saben. El que sembla clar és que la reducció d'hores extres en un 30% va caure com una coça allà on dol molt. I que algun incendi afortunadament sense conseqüències, i curtcircuits accidentals als ordinadors impedint entrades i sortides de trens, tot coincidint amb reunions sense acord entre treballadors i empresa, no deixen de ser d'allò més sospitosos, la veritat sia dita.
He intentat treure el trellat, sense aconseguir-ho, sobre el què vol dir amb exactitud el senyor Alejandro Hoyos quan declara a aquest diari que: "L'empresa ha reconegut que la seguretat té molt que desitjar". Ostres, tu, això acollona, no aneu de berbes. I treure'm el capell en observar els representants dels treballadors preocupant-se per vetllar per la seguretat dels usuaris, que manifesten: "els SFM ‘han posat pegats' a les deficiències denunciades per la plantilla dotant els combois de vidres a les sortides d'emergència, martells i extintors. Unes mesures que el comitè d'empresa troba insuficients..." Conducta exemplar la d'aquesta gent. Modèlica damunt el paper. Apa, Conseller, deixi's estar de bajocades, instal·li la resta de mesures de caució que demanen i tinguem la festa en pau. O no, encara, així i tot? La resposta a la pròxima entrega.
