algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 15°
15°

Va sempre més de pressa que nosaltres

El poeta català que avui, segurament, compta més és Joan Margarit, un arquitecte que va especialitzar-se en càlcul d'estructures, va guanyar càtedra als 29 anys i que, juntament amb el seu col·lega i company professional de tota la vida, Carles Buxadé, va fer el primer llibre de càlcul matricial que es coneix a Espanya. Ambdós varen efectuar el càlcul i la construcció de la cúpula metàl·lica del mercat ramader de Vitòria, que va merèixer el Premi Europeu d'Estructures Metàl·liques de 1977. I encara van realitzar la gesta d'aixecar-la 20 metres el 1999, per a adaptar-se al pavelló esportiu en què es va transformar l'edifici original. Cal esmentar també que el despatx professional Margarit-Buxadé és el responsable dels càlculs de la nau central de la Sagrada Família.

Joan Margarit va començar a escriure poesia en castellà i ha fet una revisió prou dràstica de tota la seva obra inicial que encara considera vàlida, arreplegada en Els primers freds. Poesia 1975-1995 (2004). Els seus darrers llibres, Estació de França (1999), Joana (2002), Càlcul d'estructures (2005), Casa de Misericòrdia (2007) i Misteriosament feliç (2008) han suposat un seguit de forts tocs de baula per al lector lletraferit en català. Però, de més a més, hem de tenir present que, avui en dia, és el poeta català viu més llegit en castellà, perquè les versions castellanes de tots aquests llibres, realitzades per ell mateix, es troben disponibles en el mercat.

L'Associació/Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya ha editat, amb el títol de Joan Margarit, un molt interessant volum, a cura de J. M. Garcia Ferrer i Martí Rom, que recull el següent material: una llarga sèrie d'entrevistes dels que acabam d'esmentar amb el poeta/arquitecte, que ocupa un centenar de pàgines, tractant molt detalladament de temes biogràfics i familiars, professionals i literaris, amb gran abundància de citacions dels seus poemes; quinze cartes de Miquel Martí i Pol a Joan Margarit, una del primer a la seva filla Mònica i una altra de Salvador Espriu a l'escultor Josep Maria Subirachs, en què valorava el llibre de Margarit L'ombra de l'altre mar; un recull de textos, majorment comentaris i valoracions de l'obra del nostre poeta; i un nodrit àlbum de fotos.

Mereix la pena reproduir un fragment de l'esmentada carta d'Espriu a Subirats sobre L'ombra de l'alta mar: "Tinc prou nas per assegurar-vos que és autèntica poesia, que es pot dir vàlidament de moltes maneres, però aquesta, la del senyor Margarit, em "convé" i s'avé amb la meva sensibilitat: poemes breus, sobris, "densos", necessaris, greus, serens, dominats, amb una ironia no massa aparent, d'una musicalitat apagada i perfecta, d'un lèxic triat però no gens preciosista, d'un bon gust senyorial".

La citació del poeta que més m'ha impressionat ha estat la que acompanya el primer apartat de l'entrevista: "El passat ens espera al demà: / va sempre més de pressa que nosaltres". Estic totalment d'acord amb el que expressa el primer vers, però he de confessar que no sé si el que "va sempre més de pressa que nosaltres" és el passat.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.