No se m'ocorre altra paraula per a qualificar una tal notícia, que sembla impossible. Hem estat amics, bons amics, des de 1976 o 1977, i li dec massa favors. Entre ells el pròleg que va voler fer per a Cave carmina, cape canes, que va esser el detonant que va provocar el reconeixement de la meva parenta pobra a la metròpoli, ja complerts els 65 anys, i on parlava precisament d'aquells anys. Però el que ara realment importa es fer arribar a la seva dona, al seu fill i a la seva filla el reconeixement i el respecte d'una col·lectivitat, per la cultura de la qual en Baltasar ha fet tant i tant.