Canvi de tendència

Guardiola ha tingut l'encert, aquests dies, de no deixar-se arrossegar per l'eufòria ni per les emocions superficials. Sap que el país l'està observant microscòpicament i és conscient de la significació de cada gest i cada paraula. El mèrit de Guardiola no és haver guanyat competicions, sinó el model, l'estil i els principis que ha recuperat i ha reincorporat a l'inventari d'ideals del país. L'actual entrenador del Barça és un líder jove, amb una trajectòria clara i amb el currículum imprescindible per triomfar en els països i les cultures exigents. La seva biografia coincideix amb l'actual etapa democràtica i la seva anàlisi encaixa perfectament amb la genealogia de la gent d'un país que camina des de l'interior a la ciutat. Ell mateix ha estat format en el paisatge mític i en els valors de la Catalunya rural i triomfa en una de les ciutats amb més pàtina de modernitat i en una especialitat que també forma part de la cultura cívica i política.

Guardiola representa l'excel·lència del sentit comú, l'exquisidesa de la normalitat, la mística esportiva i l'antídot del materialisme del futbol, però sobretot la seva trajectòria esportiva està associada a una personalitat sòlida i a una sensibilitat cultural clara i atípica entre els de la seva generació. Com els mestres del passat, com aquells professors de l'Escola Nova, Josep Guardiola ha recuperat el valors de l'excel·lència pedagògica i ha recobrat l'esperit del país. Pot perdre la final de la Champions, però la seva trajectòria estarà sempre associada a un model, a una conjuntura i a un equip que, per força, han fet i fan història. Catalunya històricament era un país previsible i una civilització associada a una sèrie de tòpics que, en bona part, s'han trencat a partir de l'experiència del Barça.

Més que mai Guardiola ha recuperat l'escola, la filosofia, el model i els valors humanístics que formen la musculatura del club i del país. No només els ha recuperats, sinó que els ha convertits en senyeres, perquè el treball de dècades ha preparat i ha fet possible la situació actual. Ningú no havia sabut dirigir l'orquestra amb la naturalitat i la perfecció de Guardiola, perquè cap entrenador dels que s'havien assegut a la banqueta del Camp Nou, molt probablement, no havia compost en format futbolístic el fet cultural i el model cívic. Joan Maragall manifestava la tristesa de fer part d'un poble l'equilibri del qual no es basava en un joc de forces, sinó en un teixit de debilitats. Misteriosament, els temps han canviat i Guardiola és també un signe de com han capgirat els signes dels temps, perquè, ara, l'èxit de Catalunya -del Barça- es fonamenta en el teixit de les seves forces, en la suma de la seva energia i en la capacitat de socialitzar aquells elements espirituals i invisibles que només uns pocs privilegiats senten i saben gestionar. Guardiola és un d'aquests.