Claude Monet descobria el tren com un motiu pictòric. Això sorprenia el món de l'art i els crítics venien a afirmar que una màquina de vapor, com tants altres enginys industrials, manca de l'element pintoresc. Monet els farà la contrària i, el maig del 1871, presenta la primera tela dedicada al tema, Tren en el camp, que en tracta amb naturalitat, sense èmfasi, i que només té alguns precedents notables a l'Anglaterra de l'inventor Stephenson, amb llenços de Turner.Dos anys després, exposa El pont del ferrocarril a Argenteuil, on reprodueix l'estructura d'un pont de construcció moderna fet de ferro i ciment. El Segueix Tren en la neu, el 1875, on ens mostra l'atmosfera d'oratge i el vapor de la locomotora que es barregen per a contrastar la sensació de fred i calor, neu i foc, llum i fosca. Una escena que l'artista disposa en diagonal, des de l'angle de contemplació, i que constitueix un bon exemple de la lliçó de l'espai apresa de la tradicional pintura japonesa, a la qual el pintor, i els pintors de la seva generació, eren molt afeccionats.

Continua la sèrie amb el gran llenç L'estació de Saint-Lazare, el 1877, un lloc que el pintor freqüentava i des d'on sortien els trens que anaven a la Normandia i a Argenteuil. S'hi veu l'entrada d'una locomotora a l'entrecreuat de vies que hi ha sota una volta de ferro i vidre. Entre la fumassa i la boira es deixa descobrir un edifici igualment envidrat, alguns vagons, passatgers, estructures arquitectòniques difuminades i tot l'ambient, un poc ofegador, de les perspectives industrials. Blancs, ocres i daurats en fan més imprecises les siluetes, però el conjunt és, fins i tot, fotogràfic en el seu valor identificable. La marquesina metàl·lica, com un gran paraigua, filtra la llum i sosté un cel de vapor. No aturà encara aquella temptació de visions ferroviàries l'artista, i aquell mateix any pintà El Pont d'Europa.

Estació de Saint-Lazare, on veim els dos territoris perfectament delimitats des d'una altra perspectiva angular. Per una banda, la zona urbana, les cases més o menys llunyanes del barri homònim, des de les finestres i les golfes de les quals es contempla, dia rere dia, aquest riu de vies metàl·liques i els trens que van i vénen sobre els rails, tot passant per dessota del pont. L'entusiasme que la gent havia posat en aquell mitjà de transport no podia restar al marge de la mirada esteticista dels artistes, com no ho faria tampoc de la dels poetes, com és el cas de Campoamor i el seu Tren expreso, de manera que les paraules de George Stephenson, el 1820, arrelaven també en el món de l'art: "Crec que arribarà el dia que els ferrocarrils substituiran tots els altres mitjans de transport d'aquest país, un dia que els correus viatjaran sobre camins de ferro i aquests es convertiran en les grans carreteres de primer ordre per al rei i tots els seus súbdits".