El canvi segons Obama

En política interior, ha intentat fer front a una desastrosa situació econòmica amb un creixent intervencionisme federal, insòlit en una societat en la qual, encara ara, segons algunes enquestes, és més impopular un "gran sector públic" que "els grans negocis".

Però Obama, amb un enorme suport de l’opinió pública (un 68%), rescata bancs, intervé directament en les grans empreses automobilístiques, sobretot a la General Motors, i llança multimilionaris plans d’estímul de l’activitat econòmica amb les quals espera crear 3,5 milions de llocs de treball. Així, per exemple, en una petita ciutat com Anderson (Indiana), Mr. Malone, president dels Madison Country Community Health Center, espera que una subvenció federal permeti obrir les plantes de l’hospital públic que ara romanen tancades i multipliqui per tres la seva força de treball.

Segons aquest responsable de la sanitat, les retallades en els pressuposts dificultaven contínuament la seva tasca i ara "l’estímul monetari marcarà una diferència. Això crearà un nou sentit de l’esperança en la nostra comunitat". En aquesta mateixa ciutat, també s’espera el mana federal per reconvertir la clausurada "North Anderson Elementary School" en un centre comunitari.

No hi ha dubte que la sanitat és un dels temes que més preocupen els nord-americans i que més desacrediten la seva manera de viure a ulls dels europeus. Per cert que s’acaba d’estrenar a Palma el darrer documental de Michael Moore, Sicko (una forma col·loquial nord-americana de dir malalt), que posa el dit a la nafra dels cinquanta milions d’habitants dels Estats Units que no tenen cobertura sanitària.

I és que la reforma sanitària és la gran assignatura pendent en la política social nord-americana i s’ha de recordar que Bill Clinton ho va intentar i va fracassar. De moment, el nou president ja ha pressionat perquè s’aprovi una llei de sanitat que cobreixi com a mínim els infants.

A més, encara que, a diferència d’Europa, no preveu establir un sistema sanitari públic, vol ampliar la cobertura sanitària, probablement amb un nou programa federal que ofereixi pòlisses gestionades pel Govern. A més, ha aixecat les restriccions de fons federals per a la recerca amb cèl·lules mare. En un altre àmbit, s’ha de destacar el recent anunci de revocar una ordre emesa pel president George W. Bush, que permetia el desenvolupament de companyies que permetia la presència de companyies gasistes i petrolieres en l’hàbitat d’espècies protegides, com ara l’ós polar.

D’altra banda, ha impulsat un retorn a una certa ètica del capitalisme, amb l’establiment de límits en els salaris dels executius de les empreses que reben ajuda federal. També han estat molt importants els avanços en la qüestió dels drets humans, amb l’anunci del tancament de la doble ignomínia que representa la base de Guantánamo, la prohibició de les tortures i el final de les detencions secretes per part de la CIA, per només posar alguns exemples.

En política exterior també s’ha notat un nou tarannà, amb una major predisposició al diàleg i el multilateralisme. Amb tot, el futur és més que incert. La crisi provocada pels pirates de la banca encara no remet, i sense doblers és difícil engegar reformes. A més, encara resta molt per fer en matèria de drets humans. Però fins i tot així, Obama manté, de moment, una coherència insòlita i és capaç d’afirmar que "farem el que vam dir que faríem".