Nicolas Sarkozy va realitzar una visita d’Estat d’aquestes que solen acabar amb declaracions innòcues, bona voluntat i promeses de col·laboracions. Però en el cas del president francès el guió no va ser l’habitual. En Sarkozy va arribar lluint la seva "conquesta" més vistosa i la bogeria a les redaccions periodístiques va evidenciar, una vegada més, que de la caverna al segle XXI no hem fet grans progressos.
Carla Bruni va venir amb el "paper-de-pometa-decorativa" ben après; modelets d’alta costura i cap lleugerament inclinat a les fotografies l’han situada a l’altura de les seves pretensions, enhorabona! Per la nostra banda, la cosa també ha merescut una bona nominació al ridícul més espantós, especialment per part dels mitjans de comunicació. Diaris "seriosos", "progressistes" o "paradigmes del conservadorisme", ningú s’ha resistit a la comparació barroera dels dos culs pujant l’escala de la Zarsuela, ni a l’especulació marciana d’una rivalitat entre les primeres dames.
Un fet que ens ha servit per constatar que el safareig no és monopoli exclusiu dels programes del cor i molt manco de "bugaderes". Mentrestant, els actors secundaris d’aquest vodevil, cap de l’Estat espanyol, president de la República Francesa, president de l’Estat espanyol, príncep d’Astúries i reina consort, sembla que han oblidat el perquè dels seus gens discrets sous o, pitjor encara, assignacions pressupostàries.
I encara que qualcú pugui suposar que, al marge de l’espectacle de telenovel·la, els homes es dedicaven a fer política mentre els mitjans de comunicació omplien programació amb la competició de les dones-gerros, les escèptiques sabem que tota aquesta vergonya masclista no ha estat casualitat.
Així, farta de modelets i princeses acomplexades, he decidit centrar-me en el nostre petit regne, aquest envoltat de mar i sense possibilitat de salvació. Aquí, les nostres princeses no es barallarien mai per veure qui pesa manco o qui fa millor la "poma". Aquí a les nostres princeses fenícies els pot més la part pràctica que l’estètica.
D’aquesta manera, després d’haver regnat com a monarques de l’Edat Mitjana se cerquen jubilacions estratosfèriques que els asseguri continuar vivint de la caixa pública. I això ho fan sense haver de possar-se un modelet de Dior ni aguantar al costat a cap home.
