Els nobles, l'himne i Déu i la Verge

TW
0

Tal com acostumen, els Reis d’Espanya acudiren a la missa de Pasqua, a la Seu. Era, el de diumenge, un matí llarg, d’hores mortes, que dóna peu a fer moltes coses. Però mai no m’imaginava que hi hagués gent que les esmercés badocant ran de murada l’entrada i la sortida dels Borbons del temple. En contemplar les notícies d’IB3 me’n vaig endur el brou. Hi havia una gentada! Tot i saber per endavant que estaven condemnats a la frustració. La família reial entra i surt de la Seu a bon pas. I enguany, per afegitó, no hi va acudir sencera, perquè faltaven les infantes i els seus fills. Qui podia ésser que perdés el temps per no-res davant la Seu? Raphel Pherrer, dilluns, a dB, em donava la resposta: els pensionistes de l’Imserso. I després vaig saber que la noblesa mallorquina, també. L’any passat, el rector de Santa Eulàlia va tenir problemes amb els botifarres de la parròquia, perquè va programar la missa a la mateixa hora que a la Seu.

De manera que els membres de la Grandesa que feien comptes d’anar a veure passar els Reis, hagueren de triar entre ésser a una banda o l’altra. El rector va fer-se càrrec de la situació i enguany, abans de la cita ineludible amb la processó de l’Encontre, tingueren temps de fer pinya amb els jubilats i disputar-los, encara que fos a colzades i trepitjades, el dret d’estar a primera fila. I se’n sortiren. Una velleta es queixava, a través dels micròfons d’IB3, perquè havia esperat hores i hores per veure els Reis i els que tenia davant no li havien permès veure res. I ho crec! La noblesa ha estat, de sempre, ben alimentada, i això es tradueix en les trossades. Qui no és alt, és ample. I la velleta, ni fent una xilena estil Cléber Santana podia aconseguir elevar-se a bastament per veure què passava a les portes de la Seu. Tanmateix, els nobles són un estament capriciós, mal d’acontentar, i el rector Alzamora acabaria, diumenge, per treure’ls de polleguera. Ras i curt: va ordenar als músics que no interpretessin la Marxa Reial en el moment de l’Encontre, i ho consideraren un afront.

Aleshores, decidiren no assistir a la missa. El rector Alzamora diu que no se’n va témer. Però és probable que Déu i Maria fessin un alè. Perquè en la seva infinita bondat, Déu i Maria són discrets. I callen i miren. Molt probablement no s’expliquen per què en arribar el dia de Pasqua els nobles els treuen a passejar a collibè. I tampoc no s’ho expliquen els ciutadans, sobretot la gent d’església que considera que la paraula de Déu abomina dels privilegis de casta. És cert que en resposta a aquest parer, pot adduir-se que estem davant una tradició carregada de simbolisme moralitzant, perquè és l’únic dia de l’any que els botifarres fan feina. Però això era amb anterioritat a la inauguració de Sa Nostra i la Caixa. Vull dir que cada dia són més els que s’espavilen i fan horari de vuit a tres.

La casta és història, passat. Fum! La processó de l’Encontre, per tant, no sols ha de prescindir de la Marxa Reial, sinó que ha de tornar a ésser de tots, com era antigament, fins que quatre senyors arrogants decidiren que Déu i la Mare estaven més contents entre ells que entre la gent humil. Confiem en el bon criteri del rector Alzamora per a redreçar tot això. Davant la beneiteria no s’ha de transigir. Si tant voleu, perquè els mals exemples s’encomanen. Comproveu-ho. Ha transcendit que els botifarres reclamen la restitució de la Marxa Reial i, aprofitant l’avinentesa, el senyor Josep Oliver, de la CAEB, reclama vuit camps de golf nous per als hotelers. De manera que ja hem begut oli. Perquè Miquel Nadal no és el rector Alzamora. Si en reclamen vuit, en tindran deu.