Amb el diumenge de Rams, dit també de Passió, comença la Setmana Santa. Són dates en les quals la primavera es mostra variable i desconcertant. Enguany, l’acabament del març ha estat plujós i l’abril l’hem encetat igualment amb plogudetes, a vegades abundants. Diuen els pagesos que ajudaran a salvar els sembrats, que ja ho passaven malament. Tot apunta, no obstant això, que tendrem unes processons tranquil·les, sense haver de mirar al cel. La lluna arriba al ple el Dijous Sant a les 4 hores i 57 minuts de l’horabaixa. Antigament, després del Diumenge de Rams, s’aconsellava fer una bona bugada. Podrem posar els rams d’olivera beneïts i les palmes a les finestres i balcons per alliberar els camps de tempestes, llamps, calabruixades i altres calamitats.
LA METEOROLOGIA DELS CARAGOLS. Aquests dies de ploure molt prim –brusquina de caragol, en diuen–, de pluja amb coneixement, s’ha tornat a registrar el rastre fosforescent dels caragols, tot al·ludint a Joan Miró. Amb la pluja compareguda, aquella que fa oloreta de fonoll i de terra banyada, plou i fa sol, i passeja el caragol: han sortit del seu amagatall, després d’un complit plugim, per reviure la tradició, tan familiar i illenca, d’anar-los a cercar. Fent un exercici d’autosuficiència complaent, després els aprofitarem per a consum propi. Reconec l’oi que provoca en moltes persones el consum d’aquest mol·lusc, però aquí sempre els hem menjat. I gaudit. Ben coents, són una delícia. Ells s’ho perden!
EL CARAGOL SURT QUAN PLOU I L’HOME QUAN FA SOL. Hi ha una senya meteorològica que diu que quan el caragol es posa a llaurar, senyal que plourà. De fet, quan el caragol surt, la pluja no és llunyana. A partir del gener ja són carrilers, però no serà fins després de Sant Josep quan se’ls comenci a veure. N’hi ha que creuen que els caragols es poden menjar en temps de quaresma, excepte el Dijous Sant, perquè hi ha la creença que alguna vegada han tret sang si els han menjats aquest dia. D’aquí segurament deu venir la dita "Qui menja caragols per l’abril, que es prepari per a morir". El millor moment per consumir-los és el maig: "Pel maig, els caragols a raig".
CARAGOL TREU BANYA... Quan una persona no val un caragol, val ben poc i és inútil. Treure el caragol bufant vol dir fer una cosa difícil, amb relativa facilitat, esquivant les majors dificultats. Diu la glosa que "Quan un homo sàpiga tant | que en cent assuntos que duu | tengui sempre per segur | treure el caragol bufant". N’hi ha que en canvi mesclen les cols o els ous amb caragols, mesclant coses que no lliguen bé. Cercar caragols sense rovada és cercar o intentar coses que no es poden obtenir i pitjor és ser una olla de caragols, ja sabeu: una cosa plena de desordre i confusió. Com que per acabar aquest article d’avui hem de menester més temps que un caragol per anar a Lluc, ho deixarem aquí. Ah! i recordau que els caragols i els peixos neixen amb aigua i moren amb vi.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.