algo de nubes
  • Màx: 20.27°
  • Mín: 13.74°
15°

Sostre de població

Si l’Institut Nacional d’Estadística espanyol (INE) endevina, les Balears, en deu anys, passaran dels 1.045.008 habitants del 2008 a 1.210.870 el 2018. Dic "si endevina" perquè, fa tan sols dos anys, no hi va haver cap "expert" ni un que tingués orgues d’anunciar la crisi mai vista, de dimensions i de conseqüències incalculables en què ens trobam encallats.

Dit això, pensem que, si era vera, serien 125.000 nous immigrants. Vol dir un 16% més de població. Afegida al 40% d’augment que hi ha hagut els darrers deu anys i sense comptar les allaus d’immigrants dels anys seixantes, setantes i vuitantes. Bé, això no passa ni a un país conquerit i en procés de repoblació. Afigurar-vos quin panorama els espera, als nostres fills, a l’hora de cercar feina. I a l’hora d’anar per Mallorca i voler viure amb normalitat com a mallorquins, fent servir amb normalitat la llengua pròpia de Mallorca.

Això trobau que és sofridor? Per què callen els partits polítics? Els ve de nou el sentiment d’ofec que com més va més s’escampa entre els mallorquins? Per què no reivindiquen un sostre de població? De què tenen por?

No diu l’Estatut d’Autonomia que tothom té dret a la feina? Si les Balears no tenen gens de dret ni una mica de controlar la immigració, com podem assegurar mai el benestar de tothom? Som un arxipèlag on concorren dues coses: una, la limitació de territori. I dues, fer part d’una comunitat indentitària històricament perseguida i, per tant, necessitada de protecció. Per pura ecologia lingüística i cultural què esperen els partits polítics a posar en el programa el sostre de població com una qüestió d’estat, de vida o mort?

L’actual govern "autònom", en lloc de badar tant en matèria d’immigració, i mentre no la pugui controlar, és ben hora que posi fil a l’agulla i obri uns locals d’acollida dels immigrants on els informin dels drets i de les obligacions que tenen, de les (com més va més poques) possibilitats que hi ha de trobar feina a Mallorca, i on els expliquin la realitat històrica, cultural i lingüística mallorquina. Ben segur que així evitaríem els malentesos que hi ha als centres escolars i a qualsevol altre àmbit de la vida social en relació a l’idioma.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 15 anys
Hi ha una dada que fa pensar i és es fet que Eivissa i Formentera, que són ses illes amb manco recursos hídrics i ses més desestructurades socialment, sobretot Eivissa, són ses que més proporció d'immigrants han rebut i tot es confia en plantes dessaladores. Per cert, Jordi Caldentey, en es mateix escrit parles ara de Mallorca (una sola illa) i suara d'un arxipèlag (vàries), caldria expressar-se amb propietat, per favor
Valoració:0menosmas
Per Es Botones, fa mes de 15 anys
Basta mirar les Canaries, allà de sempre ha sigut un pais de acollida de emigrants, i al mateix temps tenen quasi tants turistes com aqui, idò mirau quina quantitat d'habitants tenen i mirau que de sempre l'index d'atur es el triple que a les Balears, si l'INE endivina arribarem a ser com a les Canaries
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente