Hi ha coses que es torcen, o que prenen per un altre camí. Una sortida de feina amb els meus alumnes derivà cap als lladres de mapes. Ara diré com. Sempre m’ha fet ganes escriure un relat, novel·lat a mitges, de com les obres de Ptolomeu, redactades el segle II després de Crist, arribaren a occident.

Pretensiós pensava: "Qui sap si serà un nou Codi da Vinci, un exitarro editorial!" Hi hauria d’haver, indefectiblement, una part semblant al que passa al Nom de la Rosa d’Umberto Eco popularitzada per la pel·lícula del mateix nom. Sense tants de morts, tal vegada.

Una de les escenes seria com des d’un dels monestirs, prop de Costantinoble, un monjo bizantí, Manuel Crisolora (1260-1310), que es canvià el nom pel de Màxim Planudes, du un exemplar de la Geografia de Ptolomeu a Florència, conservat avui a la Biblioteca Vaticana. Aquesta obra serà traduïda i editada més tard. Això em deia a mi mateix el primer cop que vaig tenir la joia incunable entre les mans, a la residència dels financers March, de Can Verga, a Madrid, dins la biblioteca privada, envoltat de tresors bibliogràfics.

Arriba la primavera, i amb els alumnes faig visita al fons de cartografia de la Biblioteca Bartomeu March de Palma -"Sí, veïnat del Capuchino de la plaça de la Reina", és la senya més clara perquè ho trobin fàcilment–. Cal aclarir que feim una pràctica fonamentada en l’estudi de la col·lecció que atresoraren primer Joan March i després els seus fills, Bartomeu en particular.

Petrum Apianum, Pomponio Mela, Estrabó, els atlas de Mercator, Ortelius, Blaeu i primeres edicions de Kepler. Una gran Biblioteca a Ciutat, que conjuntament amb una col·lecció de cartografia nàutica medieval fabulosa formen uns dels conjunts més importants del món.

Començ la sessió ja a la mateixa entrada –Despuig, Tofiño, Mut, Berard i els mapes de Menorca anglesa–, que continua després en una sala especial on hi ha les edicions dels clàssics, de Solinus a Eratòstenes. Però l’estrella és la Geografia, una Cosmografia del savi grec, protagonista del "revival de Ptolomeu" que és produí a Europa durant el segle XV.

D’aquestes edicions la més espectacular, se’n conserven poquíssimes al món, és aquest incunable –aparegut per tant entre la Bíblia de Gutenberg de 1453 i 1500–, publicat a Ulm el 1482. Una de les peces patrimonials més importants del saber de la Humanitat. A més de la tècnica de la xilografia, aquesta edició se singularitza per tenir marques característiques del gravador per reconèixer l’autenticitat de les còpies. És considerat, per l’elegància dels seus tipus i mapes, un dels llibres més bells que s’hagin imprès mai.

Però, Ptolomeu és notícia entre els meus estudiants –ho havien llegit i és recordaven de l’aldarull mediàtic– perquè un personatge s’havia dedicat a robar els seus mapes de la Biblioteca Nacional de Madrid, que després eren venuts. Em veig obligat a fer-los una explicació.

El dos d’agost de 2007 va ser denunciat davant la Guàrdia Civil el robatori de mapes de Ptolomeu. A finals de mes l’entitat assumia que havien trobat més llibres mutilats. Les obres es guardaven a la Sala Cervantes on només és possible accedir després d’un rigorós control i amb el carnet d’investigador que posseeixen les persones que estan preparant una tesi doctoral o un estudi similar.

El lladre va aconseguir entrar un petit ganivet, que va amagar a la taula assignada. La Policia el va identificar: César Gómez Rivero. Quan el van anar a cercar, el domicili que havia declarat corresponia a El Corte Inglés. Havia obtingut el carnet el 2004 i va visitar la institució fins a 2007. Certificava que ja havia realitzat treballs d’investigació a Uruguai, Cuba i Argentina, va presentar un passaport de nacionalitat uruguaiana.

Els empleats recorden dos incidents: un dia es va posar un incunable als genolls, cosa totalment prohibida, i van cridar-li l’atenció; en una altra ocasió va provocar un altercat amb un vigilant quan aquest li va demanar que obrís una bossa que portava. Aquest dia duia només papers personals. Jubilat, calb, 60 anys. Amb l’aire de rata de biblioteca, mutilà deu llibres des que es va presentar a la Biblioteca Nacional.

Un dels antiquaris més reconeguts d’Argentina va ser encausat per intentar vendre alguns d’aquests mapes robats; una altra peça va ser intervinguda per l’FBI en poder d’un col·leccionista de Nova York; dos mapes més van ser localitzats a un antiquari de Sidney (Austràlia), els havia adquirit en una subhasta a Londres.

La devolució es va realitzar en compliment de la Convenció de la UNESCO, que impedeix la importació, exportació i transferència de propietats il·lícites de béns culturals. Agents del grup especialitzat en patrimoni històric de la UCO de la Guàrdia Civil van repatriar aquestes peces. Precisament sobre els ‘viatges’ d’aquests documents ironitzava la directora actual de la Biblioteca: "Ptolomeu, que mai va sortir d’Alexandria, va trobar la manera de viatjar fins a Sidney".

Es decidí mantenir les petjades de les barrabassades que César Gómez va infligir a les làmines perquè en donin fe a futurs investigadors. Pàgines arrabassades, tires de cinta adhesiva, segells, certificats i ex-libris falsos estampats i aferrats per poder-los vendre per Internet formen ja part de la història d’aquest mapa de Ptolomeu.

Luis Racionero, Jon Juaristi i Luis Alberto de Cuenca han estat directors de la Biblioteca abans de Rosa Regás, la qual, quan es féu públic el robatori, va mantenir una reunió amb el ministre de Cultura, César Antonio Molina. El ministre li va enflocar que no havia fet "res" durant els més de tres anys que va romandre al capdavant de la Biblioteca.

Durant anys s’han robat milers de mapes i, per tant, s’han mutilat llibres valuosíssims als Estats Units, França, Regne Unit, Països Baixos… En la majoria dels casos, ha estat la policia la que ha hagut de demanar a les biblioteques si els mapes trobats entre el botí dels lladres, els pertanyien.

La Interpol i la FBI envien contínuament correus electrònics advertint dels delictes a totes les biblioteques del món que custodien mapes antics... Sembla que la Biblioteca Nacional d’Espanya no se n’havia adonat que, des de feia anys, els mapes antics són un dels objectes més valorats en el mercat de l’art mundial.

No existeix només la idea d’un comprador, secret i ric, en el mercat negre, aquella persona que compra una peça única de pintura o un segell o un mapa robats pel seu delit solitari, sinó que hi ha casos, per exemple el del mapa de Waldseemüller (1507), amb el nom d’Amèrica escrit per primer pic, avui a la Library of Congress de Washington, que l’any 2001 el govern alemany va permetre vendre al príncep Waldburg-Wolfegg –per deu milions de dòlars–, tot i ser catalogat com tresor artístic alemany. Aquesta transacció, que algú ha qualificat de "robatori moral" escenifica com i quines xifres maneja el mercat dels mapes antics.