Des que començà aquesta crisi, dins la qual estam immersos actualment, de tant en tant ha anat sortint qualcú que ens ha advertit dels perills que comporta per a la seguretat ciutadana la seva persistència. Ens diuen que moltes persones que han quedat i que aniran quedant sense feina podrien arribar a una situació límit, insostenible. Si no disposa d’ingressos de cap tipus d’ingrés i té una família per alimentar, ens vénen a dir, qui seria el pare o la mare que abans de deixar patir fam els seus fills no estaria dispost a ficar la mà dins el calaix d’altri? Aquests mateixos sovint ens assenyalen els immigrants com els més propensos a aquestes conductes delictives. De fet, sembla que ja hi ha hagut un augment de petits robatoris, especialment a cases rurals i a comerços, en els quals s’ha pogut demostrar que en alguns casos hi havia immigrants implicats. En d’altres, emperò, els autors són ben autòctons.
Jo diria que els factors que influeixen a l’hora de convertir una persona en un lladre són més la necessitat i les seves conviccions morals que no el seu origen. És evident, per altra banda, que si els qui surten més malparats per la crisi són els immigrants, als quals sembla que la desocupació afecta molt més que els indígenes, segons mostren totes les estadístiques, aquest col·lectiu presenti un índex de delinqüència superior a la resta. Tanmateix, no en tenen l’exclusiva. Ni tan sols els treballadors que han perdut la seva feina i no cobren cap tipus de subsidi, als quals indefectiblement apunten la majoria de previsions com a futurs delinqüents. La classe social tampoc no en seria un factor determinant per convertir qualcú en un fora de la llei.
Tot això ho he pensat després d’haver sentit per la ràdio que els Mossos d’Esquadra han detingut un empresari de Lleida de cinquanta-dos anys acusat de robar 80.000 euros en quatre atracaments a diverses entitats bancàries. L’han enxampat precisament quan era a punt de cometre el cinquè robatori, disfressat i armat amb un revòlver i una navalla. L’home no tenia cap tipus d’antecedent penal. Resulta que és el titular d’una empresa del sector de la construcció fortament tocada per la crisi. Carregat de deutes, el presumpte lladre ha confessat que robava per pagar el que deu la seva empresa, que es troba en una situació molt precària. He cercat més informació d’aquesta notícia per internet i he trobat algun comentari que inclús apunta la possibilitat que l’empresari esmentat hagués triat com a víctimes els bancs precisament perquè aquests s’havien negat a renegociar-li els deutes i tampoc no li havien volgut concedir cap crèdit per poder pagar el que devia i.
Això, emperò, no ho he pogut confirmar. És evident, emperò, que ha estat la crisi econòmica la que ha convertit un empresari fins ara honrat en un atracador. El que queda clar és que la crisi, d’una manera o una altra, ens acabarà afectant a tots i que de cap de les maneres no podem pensar que sempre seran immigrants o treballadors desocupats els qui, desesperats, s’arrisquen a acabar dins la presó per poder fer front a les seves dificultats extremes. Ni l’origen geogràfic, ni la classe social determinen les nostres accions, sinó la nostra situació personal i els nostres valors ètics i morals. La millor prevenció seria per tant una bona xarxa de protecció social per al primer factor i una bona educació per al segon.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Robatorum per menjatorum no es pecatorum.
D'acord en que tant un autòcton com un immigrant poden ser uns lladregots o uns delinqüents d'altra mena. Però també és cert que en els anys quaranta i cinquanta hi havia fam (jo ja vivia a Mallorca) i no hi havia la delinqüència d'ara. Per altra banda, qui és a terra aliena té menys escrúpols que qui és entre els seus de tota la vida. N'estic convençut. I no per raça, color, religió o lo que sia, simplement perquè no són a ca seva.