I diuen que el que ha de venir és molt pitjor del que ja ha passat!!! Aquesta setmana un més partia cap a la presó, però ja s’anuncien prop de vint imputats en el cas del Palma Arena. La setmana passada comentava la cara amable de la política, i d’aquells que realment s’hi dediquen amb total convenciment i esperit de benefici col·lectiu. Aquesta setmana cal trencar una llança a favor d’una gran part de la Justícia. Els fiscals Carrau i Horrach estan fent una feinada, en contraposició a la idea generalitzada d’una Justícia lenta i poc feinera. En realitat Carrau i Horrach deuen fer la seva feina, però es veu que no estam acostumats a notar-ho.
D’altra banda, sorprèn –o era d’esperar– la invisibilitat del fiscal cap, Bartomeu Barceló. Sembla que el fiscal cap és una figura exclusivament de representació que té a bastament d’assistir a actes oficials, inauguracions, sopars, etc. Si no és així no s’entén que amb tota aquesta "moguda" no hagi dit ni ase ni bèstia. Potser un servidor estigui equivocat, però em fa la sensació que, en algun moment, aquest home deu cobrar per alguna cosa més que per fer saraus. Potser estaria bé alguna declaració, alguna paraula, alguna opinió, algun avís de la implacabilitat de la Justícia.
Vull pensar que si Barceló no diu ni mu és causat per una manca de xerrera, o perquè troba que no és el seu paper. En aquest sentit, deix de banda i no don crèdit a l’opinió dels que expliquen el motiu de la seva mudesa en relació al seu "bon rotllo" amb aquells que ara són jutjats per robar, malversar o prevaricar. Visca la Justícia, visca la Justícia independent i visquen els governs que mantenen fiscals caps anomenats per governs anteriors!!! Hi ha gent que li diu honestedat governamental i sentit institucional, d’altres li diuen fer el colló. Visquen, també, les dues possibilitats!!
Vaja que, per acabar amb el tema de la Justícia, podem dir que alguna cosa fa olor de podrit a Dinamarca, però no tot Dinamarca put. I parlant de Dinamarca, la setmana passada vaig ser a Copenhaguen. El seu fred no em va fer cap enveja, però sí que me’n va fer la seva actitud civilitzada, els museus plens d’aules didàctiques, els cotxes aparcats com a mínim a quinze metres del cap de cantó, la bicicleta com a principal transport (a pesar del fred, la qual cosa demostra que nosaltres sempre tenim excuses per tot), etc. Amb alguns d’aquests elements Palma seria encara més perfecte. Esperem aprendre les virtuts dels nostres veïns del nord! I els que han perdut el Nord són els socis del RCD Mallorca, la directiva i tot el que es mou al seu voltant.
Ja no sabem si vendran, si no volen vendre, si volen anar a segona, si tenen projecte..., vaja, que ens ha despistat ben molt a tots. En canvi, l’At. Balears aquesta setmana ha estat el protagonista. El compromís de Bartomeu Cursach amb l’equip ha fet renéixer el moviment blanquiblau. No conec Cursach més que per referències ferestes d’un diari, que té menys credibilitat que el full dominical de la parròquina Nostra Senyora de la Mentida, però em diuen que sí es compromet a una cosa la fa. Tant de bo sigui així perquè això serà bo per a l’At. Balears. To be continued..., si abans no ens ha pegat una síncope amb més casos de corrupció i mangarrufes diverses.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Em sap greu Pere, però això d'una de calç i l'altra d'arena és un calc castellanista, la dita bona és una de freda i una de calenta. Si vols jugar amb el Palma Arena i la llengua, potser et serveixi alguna cosa com "calça d'arena al Palma Arena"... Tu mateix...