algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 13.97°
17°

El cas García Montero i la llibertat d'expressió

Luis García Montero és un dels escassos poetes espanyols en actiu que veu com els seus llibres de versos obtenen el guardó que tot escriptor anhela: un univers de lectors que va més enllà del cercle tancat dels crítics i dels altres poetes. És catedràtic de literatura a la Universitat de Granada i un assagista més que interessant: el volum Inquietudes bárbaras, amb la seva lúcida defensa de la poesia com a paraula dita a l’espai públic amb voluntat de comunicar, és un bon antídot contra els que entenen aquest gènere com una variant de l’esoterisme. És, també, un exemplar supervivent d’aquella vella raça dels escriptors compromesos socialment i políticament.

Doncs bé, aquest home bo, en el bon sentit de la paraula bo, ha estat condemnat al pagament d’una multa de 1.800 euros i una indemnització de 3.000 per un delicte d’injúries greus amb publicitat. La injúria va ser comesa en un article, publicat ara fa dos anys a l’edició andalusa del diari El País, amb el reclam del provocatiu títol "Lorca era un fascista". Aquesta no és, naturalment, l’opinió de García Montero, sinó la de Juan Antonio Fortes, l’injuriat, que sembla ser que ho explica a les seves classes. És una de "las teorías de un profesor perturbado", que és la frase d’on prové la sentència.

El menyspreu continuat contra García Montero i altres escriptors, acompanyat amb referències a la família, també formen part, segons nombrosos testimonis, del magisteri practicat, en exercici de la seva llibertat de càtedra, per aquest Fortes. A la xarxa es poden trobar escrits que donen fe de l’alçada intel·lectual de l’erudit Fortes. El lector que sigui capaç de penetrar la seva prosa indigesta podrà intuir l’argumentació que el duia a fer equivalents l’obra neopopulista de Lorca, en què no apareixen ni els proletaris ni la lluita de classe, amb el col·laboracionisme amb el feixisme. També Francisco Ayala, venerable escriptor que va patir l’exili i va lluitar contra la dictadura, va ser, segons Fortes, un aliat del feixisme.

I, si algú necessita la prova definitiva de la naturalesa delirant de les posicions del professor, pot recórrer a la lectura de l’article en què acusa Antonio Muñoz Molina de ser un còmplice del terrorisme d’estat per haver escrit contra "aquel memorable derrumbe del 11-S". Els epígons del marxisme més tronat acaben, pel que sembla, seduïts per Al-Qaeda. Que descriure aquest personatge com a "profesor perturbado", per part de qui era víctima de les seves vexacions, sigui un delicte d’injúries greus sembla, com a mínim, desproporcionat. Ho sembla molt especialment en un país en què cada nit les cadenes de televisió es dediquen a la guerra de l’audiència amb les armes dels programes en què els insults corren com alcohol de garrafa. García Montero ha declarat que abandona la universitat de Granada, que se li ha havia fet irrespirable, i que no recorrerà la sentència. Un país que perd els seus millors professors universitaris en un episodi com aquest difícilment podria estar al G20 (ni al G50) de la cultura.

A la xarxa podeu trobar un manifest de suport a Luis García Montero (posau "apoyo García Montero" al cercador), que ja compta amb més de 6.000 firmes. L’encapçalen noms il·lustres: Juan Marsé, Juan Gelmán, Joaquín Sabina, Francisco Brines, Ana Belén y Víctor Manuel, Antonio Muñoz Molina, Alfredo Bryce Echenique. Hi ha, també, els millors poetes catalans en actiu: Joan Margarit, Pere Rovira, Jordi Julià. La pàgina també dóna opció a demanar a García Montero que es repensi la decisió de no recórrer la sentència. Crec que val la pena fer-ho: per la llibertat de càtedra ben entesa, per la llibertat d’expressió ben entesa.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Raskayú, fa mes de 15 anys
Mare de Déu! Vists alguns dels qui li donen suport no tendrà la meva firma.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente