algo de nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 23°
26°

Forans i ciutadans

El que destaca de la relació d'Alfons el Magnànim amb Mallorca és, d'una banda, la seva intervenció per mirar de resoldre els problemes sorgits entre Guillem de Sagrera i els mercaders mallorquins en la construcció de la Llonja de Palma; de l'altra, la manera dràstica d'acabar amb la revolta forana de 1450-1455.

L'arquitecte i escultor Sagrera, finalment, va ser cridat a Nàpols per Alfons, qui l'encarregà de la direcció de les obres del Castelnuovo, per adaptar-lo a les necessitats cortesanes i defensives. Gràcies a aquesta decisió, Nàpols té ara una de les meravelles gòtiques de la Mediterrània, la sala dei Baroni, d'una bellesa atordidora. Assistir a un plenari del comune sota l'estrella gòtica de la sala -gòtica en la forma, i en l'esperit ja en l'humanisme- és una experiència que et mostra en carn viva com la condició capriciosa de la naturalesa humana es manifesta sobretot disposant que la grandesa doni aixopluc a la misèria. Com lo sublim i lo grotesc poden cohabitar. Ignor les raons per les quals els napolitans no fan memòria suficient de Guillem de Sagrera en la seva ciutat. No ho podria assegurar, però crec que no se li ha dedicat cap carrer o plaça. Has de contactar amb historiadors de l'art o, en general, amb persones culturalment solvents, per obtenir alguna informació addicional i fiable del nostre personatge. Una minoria molt prima sap, per exemple, que es va fer dur pedra de Santanyí, un material que coneixia tan bé. Li diuen Guillermo o Guglielmo. Sigui com sigui, l'arquitecte va poder desenvolupar a Nàpols una carrera excel·lent, que la manca d'entesa amb els mercaders mallorquins hauria pogut interrompre. D'alguna manera, i en relació a l'arquitecte, Alfons el Magnànim, aquell cul inquiet que volia parèixer un Medici i a estones ho va aconseguir, va fer honor al seu malnom. No així amb els revoltats forans: contra ells envià un exèrcit de saccomanni, que reprimí els forans amb una crueltat espaventosa, com una plaga inclement que assolàs les viles mallorquines. La venjança culminà en una sèrie de disposicions reials (1454) que empobriren la pagesia fins a límits insuportables, creant despoblament i emigració: tot plegat, afavorí la compra de més terres per part dels senyors de la ciutat. Una de les mesures reials que s'hagueren d'acatar obligava els pagesos a no queixar-se dels saqueigs dels mercenaris italians: curiosa disposició, que ens parla d'un esperit refinat i d'una intel·ligència malvada. Ara, Palma li dedica un carrer.

Mereix aquest home l'homenatge dels ciutadans de Palma? Mirant-ho bé, l'homenatge de Palma a Alfons dit el Magnànim té un cert regust d'afront als mallorquins de la part forana. El Magnànim figura entre els personatges que han maltractat més els avantpassats dels forans, els meus. Quan tot ja semblava superat, mira tu, quines ganes de tocar els orgues. Aquests ciutadans com a mig d'esquerres, santa paciència...

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.