No som llicenciat en ciències de la informació, ni tan sols diria que hagi llegit molt sobre el tema. Tot i això, m'atreviria a dir que una de les tasques fonamentals dels professionals de la informació és fer intel·ligible pel gran públic temes i notícies d'una certa complexitat i d'una certa especialització. Aquesta, evidentment, no és una feina fàcil. Tot i reconèixer la dificultat, això no es cap excusa -no pot ser cap excusa- per no exigir rigor i per no exigir que les coses es facin bé. Aquesta introducció ve a tomb a com han tractat els mitjans de comunicació la qüestió de fons que hi respirava i hi bategava darrera la discussió de l'anomenat projecte de llei per a l'obtenció de sòl per a habitatges de protecció pública. Alguns mitjans han donat a entendre que la polèmica sobre si es podien fer aquests pisos a sòl rústic qualificat com a àrea de transició d'harmonització era un tema sense massa rellevància, sense massa contingut, sense massa tita, sense masses repercussions. En un article anterior ja me vaig entretenir a explicar que aquesta previsió del projecte de llei anava en contra d'un dels elements cabdals del Pla Territorial de Mallorca, anava en contra de l'element destinat a la contenció del creixement. El que succeeix és que la previsió encara hagués pogut tenir una conseqüència més perversa. Ja fa anys que la planificació territorial d'aquestes illes va aconseguir evitar jurídicament l'ampliació urbana de les zones costeres. L'any 1995, el Pla d'Ordenació de l'Oferta Turística (POOT) establia l'anomenada foto fixa, és a dir, la impossibilitat de fer previsions de nou sòl urbà o urbanitzable als nuclis de costa. D'acord amb el POOT els terrenys rústics colindants a la part posterior amb el nucli costaner serien unes dites àrees de protecció posterior. Aquestes àrees de protecció posterior en el Pla Territorial varen ser qualificades com a àrees de transició d'harmonització. En definitiva, si s'aprovava una norma legal que permetés reclassificar, urbanitzar i edificar pisos en àrees de transició d'harmonització podríem estar donant viabilitat a la possibilitat de fer nous creixements als nuclis costers. Probablement aquesta no era la pretensió dels redactors del projecte, ara bé, una concreta i possible interpretació podria donar lloc a carregar-se una fita cabdal de la planificació balear. No estam davant un tema menor, com es pot observar. Ja sé que tot plegat és una discussió superada perquè tots els partits al Consell Insular de Mallorca varen votar en contra d'incloure les àrees de transició d'harmonització dins els terrenys que es puguin utilitzar per desenvolupar les previsions del projecte de llei. Tot i estar superat, em sembla pertinent constatar que el tractament mediàtic del debat s'ha centrat moltíssim en el partidisme i en la forma, i massa poc en el fons i allò que podien comportar determinades previsions. Em preocupa aquesta tendència dels mitjans a magnificar l'anècdota i a reduir el contingut. El debat públic i la formació d'una opinió ciutadana en condicions, depèn en gran mesura que siguem capaços de minvar el pes de les anècdotes que molt sovint se situen en allò que alguns anomenem el morbo. Hem d'intentar -polítics, periodistes i societat civil- espigolar més els temes i saber accentuar allò que realment tendrà efectes pràctics d'allò que són maniobres de distracció. Analitzar amb més profunditat els temes forma part d'aquesta activitat necessària per pujar el nivell del nostre país. Tenir una idea clara de les implicacions de les coses és una passa prèvia per tenir una contraposició de parers; si no entenem, ni dimensionam, ni contextualitzam difícilment tendrem un debat enriquidor i que pugui donar fruits.