Diu la història que va ser el Premi Formentor el que va llançar Jorge Luis Borges a la fama internacional. El jurat d'aquest mític i efímer guardó, concedit per un grup d'editors de països diversos, el va atorgar, en la seva primera edició, a Ficciones, un recull de relats que seria un dels llibres imprescindibles de la literatura universal encara que haguéssim de reduir aquesta nòmina a una dotzena de títols. El premi va ser compartit amb Samuel Beckett, que més endavant va ser guardonat amb el Premi Nobel. Borges no: els editors reunits sota l'advocació de la península més bella del món varen demostrar més criteri que els acadèmics suecs.

La història també diu que l'any 1875, un jove pollencí de vint-i-un anys recollia el fil dels poetes mallorquins de la Renaixença i li insuflava l'alè dels clàssics llatins i la musicalitat sumptuosa dels poetes francesos del moment. Miquel Costa i Llobera va escriure, amb El pi de Formentor, els millors versos (també aquí hi hauria d'haver guardó ex-aequo per a La relíquia d'Alcover) concebuts i manufacturats a Mallorca.

Que un topònim lligat a aquests dos capítols de la història de la literatura pugui designar un lloc amb platja artificial hauria de constituir un delicte de profanació de diversos patrimonis naturals i immaterials de la humanitat: de la petita porció d'humanitat que volem ser, com a mínim. Formentor tampoc no es mereix un auditòrium per a congressos, ni tan sols en el cas que el projecte no vagi firmat per Santiago Calatrava, un arquitecte a qui un conegut treballador del grup Barceló té tirada a contractar maquetes multimilionàries.

L'hotel Formentor és propietat privada, faltaria més. Però la llegenda de l'hotel Formentor no anava inclosa en el darrer contracte de compra-venda. El recurs a la llista de visitants il·lustres és fàcil, però temptador. Google ajuda molt: els noms més coneguts, com els de Winston Churchill o Charles Chaplin, van acompanyats d'una espectacular llista de noms d'entre els quals, sense altre criteri que els gustos personals, vull deixar constància d'Audrey Hepburn, Vicente Aleixandre, Octavio Paz i Sting. Ava Gardner ha deixat l'inevitable record, o mite, de la seva voracitat sexual, i Grace Kelly i Rainiero el d'una lluna de mel amb molt poc temps per a la contemplació del paisatge. La presència del Dalai Lama dóna a la relació un toc d'actualitat solidària i reivindicativa.

El gràfic del projecte, publicat ahir per aquest diari, ens referma en la constatació que els mallorquins som incapaços de resistir la temptació de destrossar els racons de la nostra illa que encara conserven alguna espurna de resplendor edènic. No hi ha més paradisos que els perduts, va escriure Villalonga, i el grup Barceló li vol donar la raó enviant aquest racó de món al cementeri dels paisatges arrasats. Més places, més edificacions, més esplanades per a aparcaments, spa, megapiscina i platja artificial: tot inclòs. I un auditòrim on els clients, acreditats per un braçalet de cinc estrelles, se sotmetran al ritual que correspongui, segons l'estiu: els pajaritos, la macarena, el chikilicuatre o allò que el futur ens reservi i que ara no som capaços d'imaginar.