Els més alarmistes parlen de crisi econòmica de ressò mundial, els altres s'estimen més referir-se a una conjuntura transnacional negativa. Tant se val! En qualsevol cas, sabem que el mastodòntic sistema econòmic de mercat s'està submergint de nou en un d'aquells clots dels quals resulta difícil computar-ne la profunditat real. L'altre dia en una entrevista a un mitjà de comunicació espanyol, el president del Banc Mundial, Robert B. Zoellick, confirmava que «la crisi tendrà uns efectes que s'aniran estenent com una taca d'oli». Evidentment, no descobria res quan donava a entendre que el caràcter global de les finances coetànies fa que l'efecte dominó s'apoderi d'una situació versemblant a la tractada.
Sigui com sigui, el ventall d'efectes que rebroten arran de realitats com la que vivim és vastíssim. Així, fets com ara que l'ONU s'agenolli davant la UE demanant injeccions de capital per tal d'estalviar una nova onada de fam a l'Àfrica (car el preu dels aliments bàsics s'ha disparat) o que alguns nord-americans optin per cremar les seves cases -assegurades- per tal de cobrar indemnitzacions d'uns immobles que ja no poden pagar, esdevenen exemples que il·lustren amb nitidesa el tarannà multiespacial i creixent d'aquesta tendència.
Tanmateix, d'entre tots els processos derivats de l'embranzida, n'hi ha un que ha començat a desequilibrar algunes de les esquelètiques economies llatinoamericanes. Durant aquests darrers anys, endemés dels inputs generats per sectors com ara el petroli o la incipient activitat turística, molts d'aquests països han avançat gràcies a les remeses enviades pels emigrants. No debades, Colòmbia ingressa anualment 4.520 milions de dòlars gràcies a aquests enviaments, Brasil 7.075 milions, Equador més de 3.000 milions, etc. Emperò, és Mèxic qui encapçala aquest elenc amb unes entrades que a 2007 s'aproparen als 24.000 milions de dòlars. En total, la suma de les remeses enviades a l'Amèrica Llatina se situà entorn dels 66.500 milions de dòlars el passat any, representant així, un volum superior al total de les ajudes oficials pel desenvolupament i de la inversió directa a la regió.
Tot i el caràcter dantesc de les xifres, la realitat ens mostra que els emigrants envien feixos de diners cada cop més lleugers, especialment a Mèxic. Les causes de la fluctuació entremesclen les dificultats derivades de l'esclat de la bombolla immobiliària (encariment del preu dels productes, de l'energia,...) amb la major duresa de les lleis migratòries dels EUA, les quals han atemorit molts mexicans a l'hora d'enviar diners a casa per temor de ser identificats i expulsats. Aquest fet comença a ser motiu d'alarma al país del Yucatan, ja que les remeses són la segona font de divises, just després del petroli.
Actualment, la posició de Mèxic -i de la resta de països hispans a Amèrica- no resulta gens anecdòtica, de fet, la dependència que tenen alguns països del Magreb quant a remeses d'emigrants obliga a traçar certes analogies entre uns i altres. Amb tot, el caràcter primerenc de la recessió a Europa emboira encara les conseqüències potencials que puguin patir països com el Marroc o Algèria, països que depenen en bona part de les provisions arribades des de latituds superiors. Malgrat això, a l'altre costat del Mediterrani molts mitjans de comunicació continuen entretinguts bravejant de com la fortalesa de l'euro permet als espanyols anar de compres a Nova York, tot davant l'oculta incertesa que comença a amenaçar les ambicions d'aquells que més esperen.
