cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
27°

Pecats perdonables

En un dels seus Contes, el que es titula L'ordre a bon preu, Primo Levi parla d'una màquina, el Turboconfessor («un model portàtil, ràpid, que havia tingut molt èxit a Amèrica i que havia estat aprovat pel cardenal Spellman»), un estri domèstic que deu pertànyer a la línia blanca. Funcionava com una rentadora. Tu hi ficaves els pecats, fins i tot els més bruts, les taques d'impossible neteja, i després de rodar dins la turbina te'ls feia desaparèixer del tot. No calia escarrassar-s'hi tot fregant («Amb Turbissant el fregat es va acabant!») i no hi entraven parenostres ni avesmaria per penitència. Tota una ganga! No diu l'escriptor si havien de posar-s'hi trossos d'ànima bruta (ja se sap que n'hi ha que la duen feta parracs de tan estiregassada com la tenen) o calia ficar-la-hi tota sencera. En aquest cas, anaves a mà de treure-la tota arrugada i encongida. Tampoc no explica quin tipus de sabó havien d'emprar ni si tan sols n'havien de posar-hi o si dins el Turboconfessor convenia posar-hi qualque tipus de suavitzant.

M'ha fet pensar en la invenció de P. Levi la notícia que un capellà nord-americà ha penjat al ciberespai un sistema de confessió per internet, el qual està obtenint un índex molt notable de practicants, segons diuen els diaris. La modernització és imperativa i res no roman al marge dels processos de les noves tecnologies. Més encara quan el Vaticà ha fet pública una llista de nous pecats en la societat moderna, un dels quals és el que atempta contra el medi ambient. I, és clar, primer de tot s'ha de predicar amb l'exemple. Així que la Santa Seu ha decidit cercar l'eficiència energètica, de manera que serà el primer Estat del Món (si bé que és el més petit de tots amb 44 hectàrees i 780 habitants) a assolir l'impacte zero sobre el medi ambient. I com així? Idò, aprofitant que el Protocol de Kioto permet la compravenda de quota mediambiental, una empresa hongaresa especialitzada que es diu Klimafa calcularà els efectes de contaminació procedent del Vaticà durant l'any passat en forma de CO2 i sembrarà arbres al costat del riu Tisza, a l'est del país magiar fins a l'equivalent de l'anhídrid carbònic que la zona reforestada podrà «reciclar». Analitzada la il·luminació dels monuments vaticans, els cotxes que circulen pels escassos carrers de la ciutat eterna, les calefaccions i refrigeracions, la contaminació dels avions de peregrins, etc., el resultat dóna la necessitat de sembrar unes 15 hectàrees de bosc. Però no acaba aquí la història i es diu que el projecte abastarà en el futur fins a 120 ha, ço que vol dir que el «pecat» continuarà en el futur sense propòsit d'esmena? No! Prest hi haurà als palaus vaticans més panells solars i més llums de baix consum. L'energia fotovoltaica dalt els terrats dels edificis. Aquí a les Illes es diu que el nostre Govern preveu situar els parcs fotovoltaics a les pedreres. Però, senyors de Déu, que no veuen que al fons d'aquests clots tard hi guaita el sol i ben prest hi toca l'ombra?

Davant el fracàs reiterat de determinades polítiques agràries a les Illes Balears hi ha qui diu que el futur de la pagesia rau a fer-se jardiners de la natura. Abandonar criteris de productivitat i competitivitat dels productes i limitar-se a tenir cura d'aquest bé de déu de paisatge mediterrani per disposar-lo al servei dels turistes; integrar-lo, doncs, de qualque manera dins el sector terciari, amo i senyor de l'economia balear. Lluny del bíblic dicteri de «posseir la Terra», ara el criteri sembla ser un altre. «Quan l'home s'oblida de ser el servidor de la Terra i se'n fa son amo, la Terra mateixa sembla rebel·lar-se i esdevé un desert que amenaça la supervivència de la Creació». Amb aquestes assenyades paraules el president del Consell de Cultura del Vaticà va agrair a Klimafa el seu regal.

Perquè -abans no ho havia dit- la reforestació del parc nacional hongarès no costarà ni un euro a l'Església romana. Roures, salzes, bedolls i pollancres seran plantats per l'empresa com a gest simbòlic i com que n'hi ha per anys fins que els plançons no esdevenguin adults que puguin realitzar a ple rendiment llur funció clorofíl·lica, caldrà esperar mitja dotzena o un parell (mallorquí) d'anys d'aquí que els pecats ecològics vaticans comencin a esvair-se.

En qualsevol cas, no deixa de ser una notícia positiva en aquests temps en què tan necessitats estam de bones noves. El papa Benet XVI, segurament impressionat després de la visita que va fer l'any passat a València, o sigui a la zona paisatgística més acceleradament degradada d'Europa, està preparant una encíclica per transmetre als catòlics la preocupació pel medi ambient, la qual cosa està molt bé. A veure si se n'adonen d'una vegada alguns catòlics notables, convictes i confessos de pertànyer a la Confraria del Sant Ciment (que no he vist desfilar, per cert, a cap processó de Setmana Santa).

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.