algo de nubes
  • Màx: 34°
  • Mín: 27°
34°

Bipartidisme i propaganda

Els nacionalistes francesos de Perpinyà pinten el poc ús del català com una cosa volguda i triada voluntàriament pels perpinyanesos. Els rebenta, emperò, que qualsevol catalanista els refresqui la memòria recordant-los que l'escola francesa històricament ha predicat que parlar català fa toixerrut, sobretot per una al·lota, a fi de tallar la transmissió materna de la llengua històrica. Els racistes blancs americans bavaven de poder dir que un negre només servia per fer sabates netes pel carrer. Els treia de polleguera, però, que els activistes negres destapassin que la causa era que els blancs sempre els havien impedit que es poguessin dedicar a cap altra feina.

Els franquistes deien que en Franco era 'Caudillo por la Gracia de Dios'. Els emprenyava que qualcú els recordàs que més aviat era caudillo per la gràcia del nazi Hitler i del feixista Mussolini. Allà on hi ha opressió, els creadors d'opinió que la defensen "o la dissimulen", a més d'anar de «no-nacionalistes» i de neutrals pel món, es dediquen a pintar la situació com a natural, que passa perquè sí i que no té remei. La tossuda realitat és que tota opressió té unes causes històriques i, més prest o més tard, un possible remei. I això fa lleig dir-ho. Emprenya. Però és així.

Ho vénc a dir perquè, aquests dies, el nacionalisme espanyol d'esquerres està més content que un ca amb un os perquè no ha sortit cap diputat d'Unitat per les Illes. Llegim qualque comentari que, a partir d'anàlisis matemàtiques, cerca demostrar que el bipartidisme espanyol va vent en popa perquè sí. Ben alerta va, emperò, a cercar-ne les causes. Nega que la barrumbada de propaganda bipartidista hi tengui res a veure. Fins i tot menysprea l'opinió dels qui ho pensam.

I, tanmateix, cada vot té un mèrit molt diferent segons la propaganda que hagi pogut fer cada candidatura. Posats a fer matemàtiques, quants de canals de televisió, emissores de ràdio i diaris rebem que no informen de res més que de PP i de PSOE per cada un que informa (una mica i de passada) sobre els partits mallorquins? Si dividim els vots de cada candidatura pels minuts que, sobre cada una, els votants n'han pogut sentir parlar, segur que sortirà tan clar que som un poble bipartidista espanyol de naixement i pels segles dels segles? Amb l'embafada de propaganda capgirada, segur que hauria sortit el mateix resultat?

Jordi Caldentey

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.