lluvia ligera
  • Màx: 30°
  • Mín: 24°
26°

Comunistes, cristians ...

Republicans i nacionalistes han estat els grans derrotats de les eleccions generals. Amb aquests resultats es posa de manifest el funeral i l'enterrament definitiu del model de compromís i de lluita que es legitimà contra la dictadura i durant la transició democràtica. En contrast, els grans beneficiats dels comicis han estat els catòlics i els jacobins. No obstant aquests anunciats generals, i per això mateix qüestionables, allò més inquietant de tot plegat és la sensació d'haver-se instal·lat en la societat un estat de pèrdua sistemàtica de la memòria i una cessió de la consciència a la televisió. La realitat del present no ens ha de fer perdre la perspectiva del passat, ni emboirar el paisatge del compromís polític i social que protagonitzaren, sobretot els seixanta i setenta, marxistes i cristians per una banda; marxistes i nacionalistes per una altra, i nacionalistes i cristians encara en una altra direcció. Aquella reserva de compromís que s'hauria de conservar en la bodega de la història podria estar en perill i acabar desintegrada per imperatius d'un temps pautats amb patrons força qüestionables. Vivim temps contradictoris i exigents. Contradictoris perquè la crisi de la religió en la societat genera un model de religió de caràcter intimista que no s'ocupa de la moral personal, sinó d'exterioritzar la relació de les persones amb la doctrina. En aquest escenari emergeix el component més espiritós del catolicisme conservador, és a dir, una Església que reclama poder del poder i proclama la seva vocació de contrapoder. Però vivim també temps exigents, perquè la suma de valors positius no dóna obligatòriament un resultat positiu. La majoria de partits, organitzacions, plataformes i components de sociabilitat del darrer terç del segle XX podrien haver perdut espai, però no la capacitat de socialitzar. El nacionalisme, l'esquerra i el cristianisme podrien estar en recessió, però això no ho podem confirmar ara de manera empírica, sobretot perquè és difícil imaginar la realitat al marge del soroll (i del plaer) mediàtic.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.