Vull felicitar Miquel Payeras pel seu article sobre la immigració. Efectivament, la inflitració de milenars de persones arribades de totes bandes del món dins la nostra societat, amb uns recursos molt limitats, en la majoria de les vegades, fa que una enorme part de la població sigui potencialment perillosa si la crisi econòmica resulta ser llarga i profunda. No voler veure això és de cecs.
Sense cap prejudici racista o xenòfob, recrimín a les autoritats espanyoles que, per incapacitat, menfotisme o un interès absurd (electoral?, econòmic?), hagin deixat que tothom que hagi volgut o pogut entrés en el nostre país; i denuncii també la manca de visió dels nostres governants i empresaris, que no han fet res per posar fre a aquesta allau que creix de dia en dia. Si no s'hagués construït tanta obra pública en tan poc temps, si no s'haguessin aixecat tantes urbanitzacions, tants d'habitatges que ningú no pot comprar, molta de gent que ara és a una passa de trobar-se sense feina ja no hauria vingut.
Defensar el nostre model de vida no és ser racistes ni xenòfobs, especialment quan dedicam el 0'6 per cent dels pressuposts als països del Tercer Món. Defensar el nostre model de vida significa estructurar bé la nostra societat, enriquir-la amb la nostra cultura o enteniment. Quina societat és capaç de resistir que, en qüestió d'uns pocs anys, s'instal·li al seu domini un 20 per cent de població estrangera? I aixó sense comptar-hi la peninsular que, en moltes ocasions, prové de les Amèriques, però té dret a la nacionalització. Quan deim que més d'un 50 per cent dels residents no són nascuts a les Balears, ens hem de demanar si tenim futur com a país i com a poble.
Ningú mai no hagués pensat, en el zenit de la civilització romana, que l'imperi es dissoldria. Els romans coneixien la ciència més actual, tenien l'autoritat del seu Dret, posseïen la força de l'exèrcit més poderós que mai no havia vist la Terra. Sota el seu domini hi vivien reiets i sàtrapes en pau. Varen ser la societat més opulenta que havia conegut la humanitat. La decadència de l'imperi s'inicià en el segle III, quan l'administració imperial, corrompuda, no es pogué regenerar; quan la noblesa just s'interessà pel seu benestar i abandonà els assumptes públics; quan els bàrbars penetraren en les fronteres i arribaren a tocar el cor de l'imperi. El xoc de cultures es traslladà a un xoc de civilitzacions que empobrí Europa fins al Renaixement i possibilità l'expansió de l'Islam. Us sona, tot això?
A. Barceló. Palma.
