Vull felicitar Miquel Payeras pel seu article sobre la
immigració. Efectivament, la inflitració de milenars de persones
arribades de totes bandes del món dins la nostra societat, amb uns
recursos molt limitats, en la majoria de les vegades, fa que una
enorme part de la població sigui potencialment perillosa si la
crisi econòmica resulta ser llarga i profunda. No voler veure això
és de cecs.
Sense cap prejudici racista o xenòfob, recrimín a les autoritats
espanyoles que, per incapacitat, menfotisme o un interès absurd
(electoral?, econòmic?), hagin deixat que tothom que hagi volgut o
pogut entrés en el nostre país; i denuncii també la manca de visió
dels nostres governants i empresaris, que no han fet res per posar
fre a aquesta allau que creix de dia en dia. Si no s'hagués
construït tanta obra pública en tan poc temps, si no s'haguessin
aixecat tantes urbanitzacions, tants d'habitatges que ningú no pot
comprar, molta de gent que ara és a una passa de trobar-se sense
feina ja no hauria vingut.
Defensar el nostre model de vida no és ser racistes ni xenòfobs,
especialment quan dedicam el 0'6 per cent dels pressuposts als
països del Tercer Món. Defensar el nostre model de vida significa
estructurar bé la nostra societat, enriquir-la amb la nostra
cultura o enteniment. Quina societat és capaç de resistir que, en
qüestió d'uns pocs anys, s'instal·li al seu domini un 20 per cent
de població estrangera? I aixó sense comptar-hi la peninsular que,
en moltes ocasions, prové de les Amèriques, però té dret a la
nacionalització. Quan deim que més d'un 50 per cent dels residents
no són nascuts a les Balears, ens hem de demanar si tenim futur com
a país i com a poble.
Ningú mai no hagués pensat, en el zenit de la civilització
romana, que l'imperi es dissoldria. Els romans coneixien la ciència
més actual, tenien l'autoritat del seu Dret, posseïen la força de
l'exèrcit més poderós que mai no havia vist la Terra. Sota el seu
domini hi vivien reiets i sàtrapes en pau. Varen ser la societat
més opulenta que havia conegut la humanitat. La decadència de
l'imperi s'inicià en el segle III, quan l'administració imperial,
corrompuda, no es pogué regenerar; quan la noblesa just s'interessà
pel seu benestar i abandonà els assumptes públics; quan els bàrbars
penetraren en les fronteres i arribaren a tocar el cor de l'imperi.
El xoc de cultures es traslladà a un xoc de civilitzacions que
empobrí Europa fins al Renaixement i possibilità l'expansió de
l'Islam. Us sona, tot això?
A. Barceló. Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.