Al ple de l'Ajuntament de Palma de dilluns passat hi va haver una mica de tempesta. Els plens són, en ocasions, escenificacions de les divergències, exageracions de les accions, i oportunitats per les demostracions dialèctiques en públic. De fet, i sobretot per l'oposició, els plens són un espai ideal per manifestar els seus posicionaments polítics. Molts dirien que tot plegat és teatre, però seria més exacte dir que és debat polític públic on s'escenifiquen les idees i les maneres de fer de cada grup municipal. Aquests, a més, s'enregistren i es transcriuen paraula per paraula. Això vol dir que es converteixen en un important document històric, que les paraules no se les endú el vent, i que si un no té memòria és possible recordar-li allò que va dir en un moment determinat. Ai, les actes del ple!!! Què són de traïdores!! Amb una mica de feina d'investigador no seria difícil trobar algun responsable polític que avui diu A i fa dos anys va dir B o Z. A la sessió plenària de dilluns vàrem tenir una clara mostra d'aquesta incoherència. Catalina Cirer s'enfadà quan l'equip de govern no permeté incloure una qüestió, que el PP considera d'urgència, dins l'ordre del dia. Ja està bé que Cirer s'enfadi, té tot el seu dret, però també estaria bé que recordàs quan el seu equip de govern no permetia que urgències justificadíssimes de l'oposició fossin incloses dins l'ordre del dia. I, dit sigui de pas, ja estaria bé que l'equip de govern actual recordàs quan s'enfadava en considerar que la postura de la batlessa Cirer era despòtica. Tot plegat ens condueix a la dita mallorquina de no és el mateix receptar que prendre. Cirer ho té certament difícil perquè aviat li poden retreure les actuacions del seu anterior equip; Calvo té el repte de demostrar que hi ha una altra manera de fer les coses. Temps al temps.