Ahir feia un dia esplèndid, un bon sol per fer una bona paella, anar a passejar, fer un variat a una terrasseta, llegir un llibre, moltes coses per fer abans d'anar al futbol. Tot i així, milers de mallorquinistes, i alguns matalassers, es varen donar cita a Son Moix.
Per cert, els jugadors també hi eren. Pensaran que és normal que els jugadors hi siguin, però també hagués estat normal que haguessin estat dijous passat a l'acte d'aniversari de la Fundació Reial. Estaven anunciats, però no n'hi va anar cap ni un. Hi havia tots els responsables polítics, els patrocinadors, els directius, però on eren els jugadors? Per què no hi varen anar? Crec que no és admissible que la Fundació Reial Mallorca organitzi el seu cinquè aniversari i que la imatge del club, els seus jugadors, no hi vagin. Estic segur que ja els han cridat a l'ordre perquè els jugadors es deuen al club i a l'afició. I no oblidem que l'afició necessita veure de prop els seus ídols. Per tant, la feina dels jugadors és entrenar i jugar, però també és crear afició.
Crear afició també és el que intenta fer Pere Sampol, candidat d'Unitat per les Illes al Congrés dels Diputats. No ho tendrà bo de fer. Primer, ha d'animar els partits membres de la coalició. Després, ha d'animar els electors. Finament, ha d'animar els mitjans de comunicació. Molta feina tendrà Sampol per animar tanta de gent! I és que l'ambient preelectoral és fred, fred, fred. Tan fred com el que feia a Son Moix. Un fred, a més, incrementat per un joc molt magre damunt el terreny de joc. El Mallorca guanyava davant un At. Madrid dolentíssim, sobretot durant la segona part, que no aconseguí lligar una jugada. De fet, el Mallorca podria haver sentenciat durant la primera part, però la sort no l'acompanyà.
Amb l'u a zero al marcador em feia la sensació que els jugadors estaven més pendents del proper partit de Copa del Rei amb el Getafe i de Lliga amb el Vila-Reial, que de l'encontre amb l'At. Madrid.
De fet, tan Mallorca com Madrid tenen les dues competicions pendents. Per part del Mallorca, l'objectiu era mantenir la categoria, però l'At. Madrid aspira a guanyar alguna cosa i sembla que la Copa del Rei és l'única cosa a la qual poden arribar. Si fos pel partit d'ahir -on feren més pena que altra cosa- els madrilenys no es mereixen res de res. Que dolents! Fins i tot a Son Moix ahir se sentiren els olés del públic propis dels moments on es domina el contrari.
En definitiva, un partit per oblidar i tres punts que són boníssims per un Mallorca necessitat de sumar. De fet, el millor del partit va ser això, els punts. Els punts perquè tota la resta és per oblidar.
I d'aquí pràcticament 72 hores un altre partit a Son Moix. Un partit molt important per un Mallorca que no vol amollar la Copa del Rei. Dimecres que ve no ho tendrà fàcil, es tracta de remuntar un resultat advers, però aquest Mallorca és capaç d'això i molt més.
Com són capaços de molt més el PSOE i el PP a l'hora de fer promeses abans de les eleccions. Uns ens donaran 400 euros, uns altres faran 400.000 places d'escoletes i crearan 2 milions de llocs de feina. La setmana que ve supòs que ens prometran un cotxe per hom i un viatge a Honolulú. A mi, particularment em bastaria que es comprometessin a ser honests, veraços i feiners. Ah! i, si no és demanar molt, m'agradaria que treballassin per la divisió de poders. Estaria bé que els jutges no actuassin per indicació del poder polític, que fossin independents, que no volguessin fer d'estrelles... Ja sé que per ventura és demanar massa, però pens que és el mínim que hem d'exigir en una democràcia.
Veurem per on van les coses dins l'ordre polític i veurem per on van les coses dins l'ordre esportiu. Dimecres propera cita a Son Moix. Ja estaria bé veure un estadi ple i un Mallorca que jugàs una primera part com la d'ahir. En qualsevol cas, si volen, dimecres que ve vagin a Son Moix per empènyer des de la grada. El Mallorca ho haurà de menester. Esperem que tot vagi bé i que passem a la fase de semifinals. En parlarem.
