El tomb cap a la dreta que està pegant el PP constitueix un regal de valor impagable per al PSOE de Zapatero quan falta tan poc temps per a les eleccions. En pocs dies Rajoy ha aconseguit enervar el centrisme sociològic amb la marginació de Gallardón i indignar Catalunya amb el nomenament de Pizarro com el seu número dos. S'ha de recordar que quan era president d'Endesa, Pizarro jugà fortíssim per vendre aquesta empresa a una altra alemanya abans que quedàs en mans de capital català. Arribà al paroxisme del patriotisme espanyol mal entès: tallar les ales al Principat al preu que sigui. I si faltava aigua al banyat, Aznar s'ha dedicat a atacar la normalització lingüística a Catalunya i a Euskadi. En una conjuntura com l'actual, de certa incertesa econòmica però d'absolut assentament de la democràcia, sembla evident que la moderació és el millor camí per assolir el poder. En els darrers anys s'ha avançat molt en la consolidació i potenciació de les llibertats civils. Es tracta de béns intangibles, però molt apreciats per la majoria de la ciutadania. Una majoria que es pot veure atemorida per l'actual ventada conservadora del PP. El mateix Zapatero es va permetre ahir el luxe de qualificar d'«integrista» al seu principal adversari. És paradoxal el que està passant en l'actualitat. A mesura que s'acosta qualsevol contesa electoral cada formació va fent públics els missatges que puguin ser atractius per a un ventall el més ampli possible de la població. Per contra, el PP es tanca dins un ideologisme d'España rancia mentre que, de Pizarro s'esperen receptes econòmiques no llunyanes de les de Bush als Estats Units, on té la primera economia del món a les portes de la recessió. Zapatero està d'enhorabona.