Quan un jove es vol emancipar es troba amb un munt de problemes, la majoria d'índole econòmica. És molt difícil per un jove independitzar-se sense tenir un treball digne mínimament ben remunerat i un lloc, un pis o una casa, on estar-se. Tenint en compte els preus dels lloguers, de l'habitatge en general i la precarietat laboral que hi ha, més aviat resulta gairebé impossible independitzar-se, tan si és un jove que vol sortir de casa del pares com si és una persona que s'ha separat o divorciat recentment de la seva parella, que en ambdós casos es troben en situacions similars, complicades i difícils.
Cada persona ha de valorar els pros i contres de la seva pròpia independència. Els aspectes positius són molts. No haver de passar comptes ni demanar permís a ningú. Córrer sol amb les teves pròpies decisions i evidentment amb els propis errors. En una paraula, «la llibertat» és el valor que més han de tenir en compte les persones a l'hora de prendre una de les decisions més importants de la seva vida.
Aprendre a viure sol, aprendre a conèixer-se i a conviure amb un mateix és un dels reptes més importants de la vida de qualsevol persona. Quan has après a fer-ho és quan després pots començar a plantejar-te la possibilitat de compartir la vida amb una altra persona i de formar-hi una família, si aquesta és una de les metes que t'has marcat, amb un mínim de garanties d'èxit.
Paga la pena per qualsevol persona, doncs, el risc d'intentar-ho sols que es tengui un mínim de possibilitats d'aconseguir-ho amb èxit. Pensaríem que una persona que reuneix els requisits per fer-ho i no s'hi atreveix és un covard i que no ha après encara que la vida no és més que això, risc, un risc darrere un altre, una decisió rere una altra i que, en definitiva, és en això en què consisteix la vida mateixa.
¿Us imaginau un jove, posem d'uns 25-30 anys, que disposa de recursos més que suficients per emancipar-se, que encara visqui a casa del seus pares estant aquests bé econòmicament i de salut, que fins i tot els mantengui, amb les reduccions econòmiques i de llibertat que això comporta?
Imaginau-vos que els pares diuen al jove tot el que pot i no pot fer. No li donen cap consell sinó que li ordenen el que pot i no pot fer. Li imposen unes taxes econòmiques molt més altes del que li costaria viure sol. No li deixen dur amics ni amigues a casa seva. No volen que disposi d'Internet, ni tan sols que pugui veure el canal de televisió ni el programa que vol, no volen que es comuniqui amb ningú que no siguin el propis pares. Tampoc no el deixen sortir sol ni que jugui als esports que li agraden. Li imposen normes que són molt gairebé impossibles de complir, no ja per un jove d'aquesta edat sinó per a qualsevol persona.
Imaginau-vos ara que no són el seus pares naturals, ni tan sols adoptius, sinó que és una persona amb la qual uns desconeguts ens obligaren a casar-nos-hi i que ens fa la vida impossible, és com un maltractador que ens tortura física i psíquicament perquè vol evitar, costi el que costi, que ens en divorciem i el deixem de mantenir i de satisfer.
És ben hora de denunciar-ho, de prendre una de les decisions més importants de la nostra vida i independitzar-nos-en.
Doncs això és el que ens passa als Països Catalans, ja no parlam d'una persona sinó de tot un poble. Ens deixam espoliar els recursos econòmics i maltractar els culturals a canvi de res, és més, els ho regalam a canvi que ens fotin més canya encara, perquè no en tenim prou, crec que això es diu masoquisme.
És ben hora de dir prou, vull anar-me'n a viure sol, vull emancipar-me, vull independitzar-me'n, vull la Independència.
Joan Lliteres President d'Esquerra-Palma
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.