No és la primera vegada que parlam de l'1% cultural i, tenc la sensació que, lamentablement, no serà la darrera. Segons la Llei de patrimoni històric de les Illes Balears les obres públiques superiors a 300.000 euros han de dedicar l'1% a inversions patrimonials (restauració, difusió, etc). Ja estam massa acostumats que, al nostre país les lleis es fan per incomplir-les. De fet, probablement si féssim una anàlisi de les lleis aprovades i els preceptes incomplits guanyarien de molt els darrers. I venga alegria!
La Llei de patrimoni és un d'aquests casos d'incompliment permanent i públic. I el tema de l'1% cultural és el més sagnant, perquè, en vista de com es troba el nostre patrimoni, no es pot deixar de banda cap aportació pública que li doni garantia de futur.
Durant els darrers anys les Illes Balears ha estat, totes elles, una gran obra pública. Carreteres, autopistes, més autopistes, més grans autopistes, metro, etc. han suposat una gran inversió de Govern i consells. S'hi ha destinat l'1% de totes aquestes obres a inversions patrimonials tal com dicta la Llei? La resposta és no. Per què? Per què s'han passat la Llei per allà on han volgut. Qui ha sortit perdent? El patrimoni. Qui ha sortint guanyant? Aparentment ningú.
Ja estaria bé que durant aquesta legislatura la Conselleria d'Educació i Cultura i el Departament de Cultura del Consell de Mallorca posassin el tema damunt la taula i aconseguissin que es compleixi la Llei. Complir la Llei, entre d'altres coses, perquè si les administracions públiques no la compleixen difícilment poden demanar als ciutadans que actuïn segons la legislació vigent.
Tal vegada és molt demanar, però sembla que les amteixes lleis i el sentit comú s'imposen tot fent inadmissible aquest flagrant incompliment. Veurem si es troba la necessària solució.
