Dimarts passat vaig tenir l'oportunitat d'assistir a Barcelona a la conferència feta per l'Artur Mas sobre la refundació del catalanisme. En un palau de congressos ple a vessar, el líder de Convergència va executar un discurs potent i ben travat. El catalanisme o el nacionalisme català com tot moviment polític s'ha fonamentat històricament en unes idees força que li han donat sentit i consistència. La voluntat de l'Artur Mas és renovar aquelles idees o si es vol, la voluntat és fonamentar el catalanisme sobre noves idees força. Una voluntat que cal aplaudir perquè són pocs els polítics que s'atreveixen a convocar un acte per explicar, durant una hora i mitja, què s'ha fet bé, què s'ha fet malament, per què s'ha fet tot plegat i què cal fer a partir d'ara. I una voluntat que va rebre com a contestació el suport d'aproximadament tres mil persones que varen acudir allà amb l'únic objectiu d'escoltar, sense esquers ni premis a l'assistència. Hi ha hagut al llarg del devenir del temps conferències i actes que han marcat punts d'inflexió i que s'han erigit en un l'inici d'una nova embranzida. És molt coneguda, en aquest sentit, la conferència que els anys setanta va dictar en Jordi Pujol a Esade en què va posar de manifest que s'havia de passar de fer país (en un sentit d'activisme pur i dur contra la dictadura) a fer política. Bé, la qüestió és que l'acte de dimarts pretén ser un d'aquests moments catàrtics. Una de les primeres idees del plantejament de l'Artur Mas va ser accentuar i tornar insistir en un element conformador de CiU: «la construcció del país per sobre de les dretes o les esquerres». Tema que ja vàrem comentar la setmana passada però que crec ben pertinent recordar, atès la insistència d'alguns en moure's en esquemes equivocats. Una segona idea important és la reformulació dels horitzons. El naixement del nacionalisme català perseguia la defensa de la identitat i la modernització del país, per aconseguir aquests objectius calia assolir un autogovern i la regeneració de l'estat. Aquestes dues fites en assolir en gran mesura es podria dir que s'han aconseguit. El que succeix és que aquest assoliment ha vingut acompanyat de la constatació que aquestes fites, avui en dia i tal com s'han concretat, no tenen prou gruix per donar plena garantia de viabilitat a la identitat i per modernitzar el país. A més a més, la pròpia evolució del país ha posat sobre la taula nous reptes que no existien al començament de la teorització catalanista. Així doncs, és evident que calen nous horitzons és el bot de l'autonomia al dret de decidir. Una tercera idea, que pens que no hauria de quedar amagada darrera l'aposta amb més ressonàncies mediàtiques, és l'aposta per l'excel·lència, per la competitivitat, per ser un país capdavanter, per l'esperit emprenedor que durant tant de temps va caracteritzar el tarannà català: «el catalanisme és també força de dinamització, motor de canvi i d'innovació». És la fe en la societat, en les pròpies capacitats, és un crit a no esperar-ho tot de l'administració i els poders públics. Algú podrà dir que aquest discurs és ambigu o indefinit, i relativament ho és. També ho era però, el primer catalanisme quan parlava de regeneracionisme o recuperació de l'autogovern. Diria que no és dolent un grau d'ambigüitat, ara bé, és com tot, el problema és no passar-se. Les idees hi han de ser, encara que puguin permetre una certa flexibilitat. En definitiva, el discurs de n'Artur Mas em va semblar molt sòlid i un envit ben interessant perquè el catalanisme recuperi un protagonisme a la societat catalana que darrerament alguns considerava que s'havia començat a esvair. Un envit que a més a més es vol ample i divers per això no es fa des d'un partidisme pur i dur. La presència dels representants empresarials, sindicals, intel·lectuals són bona mostra de la seguretat i energia que hi ha darrera les propostes de refundació que el dirigent de CiU va llançar. El debat, la crítica, la reflexió són eines imprescindibles per superar moments de desorientació i de canvi en la política i el país. El nacionalisme sempre ha d'intentar ser pioner en aquesta posada al dia i en aquesta capacitat de repensar-se per servir millor a una terra i a un col·lectiu humà.