Va ser una observació que va fer algú en el curs d'un debat sobre tecnologies i societat: ara ja no acostumem a quedar a un lloc concret, a la cantonada tal, a tal hora. Ara quedem «per allà» més o manco a una hora i, després, fem servir el mòbil per a concretar la posició. Aquesta és una de les múltiples pautes de conducta que ha quedat sensiblement modificada per l'ús generalitzat dels mòbils. De fet, sembla que els usos possibles del mòbils no tenen enfront. Hi ha hagut recerques i experiments que exploraven les possibilitats d'aquests estris com a eina de «relació social»: posaves en el teu telèfon les teves preferències i si en el radi d'acció del bluetooth hi havia algú que hi encaixés, els corresponents mòbils avisaven -amb foto inclosa- i endavant. Aquest era un sistema que tenia un avantpassat amb prestacions similars, només que basats en una espècie de tamagotxis dissenyats amb aquest objectiu, el de la relació social. Més endavant, la cosa va evolucionar -encara dins l'àmbit de relacions socials- cap a un servei que oferia -i crec que ofereix encara- alguna operadora americana que era el de la trucada salvadora per a primeres cites: havies quedat amb algú que no coneixies i, per si un cas, podies contractar el servei per tal que, a una hora determinada, et fes una telefonada que podia ser hàbilment emprada per desfer-se'n de la situació si no evolucionava cap allà on tocava. Una altra interessant línia de recerca sobre aplicacions dels mòbils va venir del Japó: ara estaven entestats que el mòbil també servís com a moneder per a poder pagar transports públics i petits pagaments quotidians: la cosa anava molt més enllà, ja que aquests mateixos proposaven que el mòbil es convertís en una espècie de clau universal -sense fils- per a totes aquelles portes que cal obrir un dia normal: la de casa, la del cotxe, la de l'aparcament, la de l'oficina... I més coses que ara no em vénen al cap, això sense oblidar un servei que t'oferia renous de fons per a poder deslocalitzar convenientment el lloc o situació des de la qual es feia la telefonada. Els explic tot això perquè, ara, les darreres notícies parlen encara d'un altre matrimoni de conveniència entre els mòbils i una altra cosa, aquesta vegada ni més ni manco que la Intel·ligència Artificial. Un matrimoni que té per objectiu orientar els posseïdors d'aquests estris sobre les coses que poden fer a cada moment del dia. La veritat és que em sona -com tantes d'altres coses, a hores d'ara- a un dejà vu, és a dir un d'aquests anuncis fantasma generat a mitges entre la necessitat de notícies -per un cantó- i la necessitat de visibilitat dels que fan la recerca, per l'altre, amb l'objectiu -no gens innoble- d'aconseguir diners per poder tirar endavant. La cosa consistiria en un programari, de nom Magitti, que en combinació amb un GPS incorporat, l'hora del dia i les pautes el propietari del mòbil, assenyalaria, per exemple, a l'hora de dinar, restaurants a la zona del gust de l'usuari. Després de sopar, indicaria llocs per fer copes i, si un hom estigués avorrit, encara li podria mostrar més opcions properes geogràficament en funció de l'hora: cine, teatre... Tot això sense oblidar que també pot ser emprat per indicar als amics i amigues on ets, per si s'escau que no siguin enfora i els va bé compartir amb tu el seu temps lliure o les penes. Encara

-com gairebé sempre- hi ha molt per desenvolupar per poder dir que el Magitti funcionarà i, també, hi ha qüestions per resoldre com la compatibilitat entre aquestes possibilitats i la intimitat; l'adequació entre els llocs recomanats i les preferències dels usuaris i la seva viabilitat a diferents llocs del món. Les proves ara estan previstes al Japó, però els desenvolupadors ja tenen clar que el comportament dels japonesos és diferent del dels americans o dels europeus i que, per consegüent, si allà va bé hauran de fer feina de valent per adaptar-lo a d'altres indrets. I on és la Intel·ligència Artificial en tot això? A part del reclam publicitari que pot tenir aquest nom (tinc un telèfon amb Intel·ligència Artificial!), sembla que fan servir algorismes nascuts al redós d'aquesta disciplina per afinar les cerques i, sobretot, per treure informació de les pautes de comportament dels usuaris. La veritat és que pens que també l'hauran de menester per tal d'aconseguir la seva adopció generalitzada. Fins i tot al Japó.