Enguany per les festes de Sant Mateu a Bunyola i per tercer any
consecutiu els bunyolins, malgrat la pluja, han sortit al carrer
despullats. Una tia meva, de vuitanta anys ben complerts,
s'exclamava mentre se senyava: «Mirau senyor Déu meu, abans per sa
festa major es jovent s'endiumenjava amb el millor que tenien i ara
es despullen, que els compri qui els entengui», no hi podia donar
passada. Per les fotos que he pogut veure ha estat cosa grossa. El
que menys ha mancat ha estat la imaginació. Roba interior de tota
casta: petita, grossa, esquifida, baldera, estreta marcant pecats,
mariol·los, tangas, fins i tot hi havia «manolas» amb peineta fent
gresca i amb la bandera espanyola tapant les parts compromeses.
M'han dit que qualcú del PP se va emocionar i tot. Van tan esverats
amb això de les banderes que, quan en veuen una, perden l'oremus i
no se'n temen de res.
Mai no havia vist xeremiers tocant les xeremies en calçons
blancs. Ho paga.
Bunyola sempre ha tengut fama d'ésser un poble molt conservador,
d'un catolicisme militant i de dretes. A ma mare de joveneta ja la
feren falangista i a la meva padrina de fonts «Margarita» dels
Requetés. Però com diuen, les aparences enganyen. Ma mare a les
velleses quan se va haver espolsat de damunt tota la càrrega
ideològica que li havien empeltat se va tornar anarquista.
Ja, l'any seixanta-tres, la Unió d'Excursionistes de Bunyola
dependent de l'Església i a la qual jo pertanyia ens enviava un
comunicat. Després de citar un versos de Costa i Llobera ens deia:
«La unió excursionista de Bunyola té l'ideal de promoure i
exercitar valerosament a les excursions les energies físiques. I
les virtuts de l'esperit com dins de l'atletisme. Reconeix que la
font sempre prodiga amb alegries fresques i grans heroismes es
l'evangeli.
Deixant de banda el to evangèlic, no anava amb l'esperit
d'aquells temps escriure en català i recordar a Costa i Llobera,
parlam de l'any seixanta-tres. Aquests petits detalls eren com la
punta d'un iceberg que a poc a poc ha anat emergint. Des de fa un
bon grapat d'anys a Bunyola hi ha molta activitat cultural i de
lluita per la nostra terra, la nostra historia i la nostra llengua.
Una bona mostra és el Col·lectiu Cultural Sitja, fundat l'any 1986
i que, entre una de les moltes tasques que du a terme, edita la
revista Es Castellet. El pròxim mes de novembre farà cinc anys que
començà la sisena època de la revista, l'actual, de la qual ja han
sortit trenta números ininterrompudament.
La publicació Es Castellet va néixer en plena dictadura. L'any
1968 un grup de joves esperonejats per el nou vicari arribat al
poble, Joan Parets i Serra i amb Joan Palou de «Son Pastor» al
capdavant, s'embarcaren en l'aventura d'editar una revista que
recollís la història del poble reflectint al mateix temps els
canvis polítics, econòmics i socials de l'època. Aquesta primera
etapa va acabar l'any 1973, per imperatiu legal que exigia que hi
hagués un director periodista. Des de llavors la publicació ha
tengut alts i baixos però, poc o molt, sempre, des de fa quasi
quaranta anys ha estat present dins la vida dels bunyolins. Encara
que l'origen d'Es Castellet es remunta més enllà de fa quaranta
anys. L'any 1952 i, a recer de la Parròquia, ja se publicava
mensualment un mural informatiu amb el nom d'Es Castellet que va
durar fins a l'any 1955.
La darrera novetat de la creixent activitat dels bunyolins és la
creació d'un nou partit polític que s'ha presentat per lliure a les
darreres eleccions municipals amb un nom tan suggestiu com el
N'EFAC ( N'Estam Fins als Collons). Malgrat haver tret qualque vot
aquesta vegada no han assolit representació municipal, però això
només és el començament. Vistes les fundadores del partit i
contemplant el panorama polític per ventura el N'EFAC sigui el
futur ...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.